Cada vegada és més clar que la rup­tura entre el Barça i Messi és una decisió estratègica del club com a resul­tat d’una anàlisi a mitjà i llarg ter­mini. Perquè a curt és clar que es per­dran ingres­sos direc­tes –una gira sense Messi no es paga igual que amb l’argentí– i indi­rec­tes, patro­ci­nis, mar­xan­datge... Tot i que la decisió és de Joan Laporta i la seva junta, un deter­mi­nat grau de cor­res­pon­sa­bi­li­tat s’ha de car­re­gar a les espat­lles de Javier Tebas, que no només ha permès que el negoci que ges­ti­ona (LaLiga), es devaluï sense Messi sinó que, pel que fa a un dels seus socis prin­ci­pals (el Barça), assis­tim a la para­doxa que la via­bi­li­tat que diu LaLiga que vol pro­te­gir es posa més en risc apli­cant les regles estric­ta­ment que si s’hagues­sin fle­xi­bi­lit­zat.

Laporta ha deci­dit fer cau i net anti­ci­pant la ges­tació d’un nou Barça sense l’argentí, sin­cro­nit­zant unes noves bases fut­bolísti­ques amb un obli­gat i radi­cal replan­te­ja­ment econòmic. Valo­rar-ne la idoneïtat exi­geix dei­xar pas­sar un temps pru­den­cial.

En canvi, no ha cal­gut ni una set­mana perquè la caverna espor­tiva hagi ori­en­tat el ven­ti­la­dor de la por­que­ria cap a l’inde­pen­den­tista Laporta. El trac­ten poc menys que d’idi­ota perquè ha per­dut Messi per no accep­tar els 275 mili­ons que el magnànim Tebas i reser­vava del con­tracte amb CVC. Inten­tem dei­xar de banda les diferències entre Laporta i Tebas, si és que és pos­si­ble pas­sar per alt que l’ultra­dretà pre­si­dent de LaLiga es va per­me­tre reco­ma­nar-li al blau­grana que aïllés el Barça de l’inde­pen­den­tisme.

Però és que en la base del rao­na­ment de Laporta hi ha tota la raó: els 38 clubs que han subs­crit l’acord amb CVC han rega­lat el 10 per cent dels drets audi­o­vi­su­als durant mig segle a canvi, en el fons, només d’una bes­treta. CVC no injecta capi­tal als clubs, tan sols els fa un préstec (sense interes­sos) a tor­nar còmoda­ment en 40 anys. Taula de sal­vació per a algun club amb neces­si­tats de rees­truc­tu­rar deute? Segu­ra­ment. Però cal insis­tir que es tracta d’un préstec, que els préstecs habi­tu­al­ment s’han de tor­nar i que l’any 2071 CVC haurà recu­pe­rat els 2.700 mili­ons i, a més haurà fet negoci amb el 10 per cent dels drets d’imatge. Una manera de fer que recorda el negoci de Flo­ren­tino Pérez i el magat­zem Cas­tor: si va bé, tots els guanys per ell; i si va mala­ment, ja paga­ran els con­tri­bu­ents. Amb aques­tes con­di­ci­ons, tot­hom en sap, de fer negoci.

Anem als números del Barça. 275 mili­ons pel 10 per cent dels drets d’imatge durant 50 anys són 5,5 mili­ons anu­als. Equi­val a valo­rar el 100 per cent dels drets en 55 mili­ons anu­als. Irri­sori pel cat­xet del Barça. Si fos un ingrés net encara se’n podria par­lar, però trac­tant-se d’un préstec només es pot con­cloure que Tebas volia aixe­car-li la camisa a Laporta i, a més, que li degués un favor i veure’l age­no­llat sig­nant la sor­tida de la Super­lliga.

La pre­tesa guerra entre Tebas i Flo­ren­tino no és tan intensa com pro­ven d’ampli­fi­car els alta­veus de l’un i l’altre. No per­dem mai de vista que a Tebas i Flo­ren­tino només els sepa­ren els nego­cis. A Tebas i Laporta els sepa­ren el negoci fut­bolístic... i tota la resta.

Per tant, la decisió de Laporta és jus­ti­fi­cada, cohe­rent i fins i tot valenta, perquè a curt ter­mini li cau­sarà més pèrdues que si hagués sig­nat amb CVC, cobrat els 275 mili­ons i man­tin­gut Messi (a més, sense el des­gast d’haver-ne pres­cin­dit) i els ingres­sos que genera. Altra cosa és valo­rar si ali­near-se amb el Madrid i Flo­ren­tino no és, d’alguna manera, anar de viatge amb un com­pany incòmode, amb un os que et vol abraçar per ofe­gar-te.