El Barça l’ha de clavar en les grans decisions

L’última tem­pesta que cau sobre el Barça és el pre­sumpte acord del club amb l’amic Tebas perquè l’aval de la junta de Laporta no quedi afec­tat per les pèrdues de la tem­po­rada pas­sada, que la direc­tiva atri­bu­eix de manera ínte­gra al man­dat de Bar­to­meu però que segons la legis­lació mer­can­til s’ha impu­tar a qui signa els comp­tes, és a dir, Laporta i el seu equip. Segons La Van­guar­dia, Tebas i el Barça hau­rien pac­tat una modi­fi­cació nor­ma­tiva per poder seg­men­tar, a efec­tes d’aval, el compte d’explo­tació de la tem­po­rada 2020/21 i que la direc­tiva actual en sortís indemne perquè, segons els seus números, el dar­rer tri­mes­tre pre­sen­ta­ria bene­fi­cis. Això expli­ca­ria la insistència de Fer­ran Rever­ter ahir per dis­so­ciar les dues eta­pes i ens recor­da­ria que en empre­ses d’aquesta com­ple­xi­tat i mag­ni­tud, la comp­ta­bi­li­tat té un cert marge d’inter­pre­tació i no hi ha una única veri­tat com sí que té la tre­so­re­ria (els diners, o hi són, o no hi són).

Quan apa­rei­xen les difi­cul­tats finan­ce­res, que una junta direc­tiva nova intenti impu­tar totes les pèrdues pos­si­bles a l’ante­rior és una estratègia més antiga que anar a peu. Feta aquesta cons­ta­tació –de la qual Laporta i Rever­ter no s’esca­pen– i diguin el que diguin les nor­mes comp­ta­bles, sem­bla de justícia que els ges­tors actu­als no hagin de res­pon­dre patri­mo­ni­al­ment del des­ga­vell dels ante­ri­ors, més encara en aquest cas, vis­tes les difi­cul­tats per reco­pi­lar tota la infor­mació. Laporta ja sap de què va això des que va ser pre­si­dent per pri­mera vegada i va haver de car­re­gar a l’esquena el resul­tat d’un exer­cici que no era seu perquè va pren­dre pos­sessió uns dies abans del 30 de juny.

Si el Barça podrà fit­xar a l’hivern per haver-se desprès de Gri­ez­mann, si l’estiu vinent hi haurà marge per incor­po­rar una pri­mera figura i si la tem­po­rada acaba amb els bene­fi­cis pre­vis­tos, la visu­a­lit­zació de l’estat del Barça serà molt més posi­tiva. Però perquè tot es com­pleixi, Rever­ter i el seu equip l’hau­ran d’haver cla­vat en les seves pre­vi­si­ons: que l’absència de les estre­lles de sem­pre no privi el Camp Nou d’omplir-se, que aques­tes matei­xes absències no impac­tin nega­ti­va­ment en els patro­ci­nis que s’han de reno­var, que l’equip sigui prou com­pe­ti­tiu per atreure segui­dors a l’estadi, que l’entrada d’un soci a Barça Cor­po­rate s’acon­se­gueixi pel preu pre­vist, que es cul­mini amb èxit l’ajus­ta­ment sala­rial... mul­ti­tud de vari­a­bles que, en con­junt, deter­mi­na­ran el grau d’èxit del pla de via­bi­li­tat.

A banda, que­den un parell de qüesti­ons en l’aire. En pri­mer lloc, si el club sap que en el man­dat ante­rior van exis­tir pràcti­ques legal­ment puni­bles però no les pot demos­trar perquè no han dei­xat ras­tre docu­men­tal, pro­po­sarà igual­ment l’exer­cici d’una acció de res­pon­sa­bi­li­tat? La con­tenció de Rever­ter ahir apun­ta­ria a una res­posta nega­tiva. I en segon terme, s’ha de valo­rar amb molta sere­ni­tat les con­seqüències que un club amb 1.350 mili­ons de deute, per molt refi­nançats que tin­gui una gran part, s’embar­qui en una ope­ració de 1.500 mili­ons més, l’Espai Barça, o bé si és més pru­dent espe­rar que siguin per­cep­ti­bles els efec­tes del pla de via­bi­li­tat.