L’insòlit avor­ta­ment de l’assem­blea de com­pro­mis­sa­ris del Barça, més enllà de judi­cis d’inten­ci­ons sobre el propòsit de la junta defi­nint l’ordre del dia, té un efecte inqüesti­o­na­ble­ment posi­tiu: els temes més deli­cats –si és que n’hi havia que no en fos­sin– s’han sal­vat de ser deba­tuts i votats per qua­tre socis gai­rebé en la clan­des­ti­ni­tat, com hau­ria pas­sat amb tota pro­ba­bi­li­tat si Laporta no hagués suspès l’assem­blea amb l’inici del par­tit al Camp Nou en ple compte enrere.

La represa serà dis­sabte i, atesa l’excep­ci­o­na­li­tat d’aquesta segona part, s’hau­ria de garan­tir un debat més repo­sat, amb més detalls sobre el finançament de l’Espai Barça i sense la pressió d’un par­tit per anar a veure. Aquests són els deu­res que té el club, ja que ha optat per aquesta fórmula. També ha d’ofe­rir una res­posta res­pon­sa­ble el col·lec­tiu dels com­pro­mis­sa­ris. L’assem­blea d’ahir té plena vali­desa jurídica, però amb poc més de 700 com­pro­mis­sa­ris dels 4.457 con­vo­cats (d’un total de 145.000 socis), és ine­vi­ta­ble que la legi­ti­mi­tat en la presa de deci­si­ons sigui poc sòlida. Atès que dis­sabte tor­nen a estar con­vo­cats els matei­xos 4.457, mal senyal seria que la dimensió dels temes a votar no fos reclam sufi­ci­ent per a una millora del quòrum.

L’altra evidència que s’ha posat de mani­fest és que el Barça neces­sita un replan­te­ja­ment urgent en els seus òrgans de decisió. Si la gover­nança s’ha de con­ti­nuar basant en una assem­blea de socis com­pro­mis­sa­ris, sem­bla impres­cin­di­ble que el caràcter de com­pro­mis­sari passi a ser volun­tari. Només d’aquesta manera es podrà asso­lir una par­ti­ci­pació més alta que el pobre 15 per cent d’ahir. L’altre ins­tru­ment que pot entrar en joc és el vot electrònic, sem­pre tan defen­sat per pre­si­dents i can­di­dats a ser-ne i sem­pre amb tan poca pressa per implan­tar-lo. Garan­ti­ria una par­ti­ci­pació supe­rior en les deci­si­ons tot i que cal­dria pren­dre mesu­res perquè el vot fos res­pon­sa­ble. Un vot electrònic sense haver-se infor­mat de què hi ha en joc és pos­si­ble, men­tre que una assem­blea pre­sen­cial faci­lita el conei­xe­ment de les pro­pos­tes. En qual­se­vol cas, caldrà un canvi en els esta­tuts del club, que para­do­xal­ment apro­va­rien uns pocs cen­te­nars de socis.