Si Xavi se la juga, que sigui amb les seves regles

L’orga­nit­zació dels grups de tre­ball cor­res­pon als res­pon­sa­bles pro­fes­si­o­nals, o així hau­ria de ser arreu. Per tant, defi­nir les regles del col·lec­tiu del pri­mer equip de fut­bol del Barça ha de cor­res­pon­dre a Xavi. És molt sen­zill: el tècnic s’hi juga la feina cada dia, en cada par­tit. Se l’hi juga en funció d’uns resul­tats que no mate­ri­a­litza ell sinó els juga­dors que situa al camp i que han d’estar en les millors con­di­ci­ons pos­si­bles. Per tant, és d’una lògica rotunda que totes les deci­si­ons orga­nit­za­ti­ves li cor­res­pon­guin a ell. Si no fos aquest el cas, la seva res­pon­sa­bi­li­tat no seria plena.

En un món ideal, l’autor­re­gu­lació res­pon­sa­ble és la millor manera de fun­ci­o­nar. Però l’espor­tista d’equip d’elit no té res a veure amb l’autònom que marxa de casa a les 6 del matí i que tant tre­ba­lla, tant gua­nya. Un atleta o un neda­dor que relaxa l’obser­vació de les regles ho paga amb la pèrdua de com­pe­ti­ti­vi­tat. Deixa de dis­pu­tar finals i es dilu­eix en l’ano­ni­mat. Jus­ta­ment la dilució de la res­pon­sa­bi­li­tat indi­vi­dual que pro­pi­cia la per­ti­nença a un equip és el que vol evi­tar el regla­ment de règim intern.

I aquí entra en escena Xavi, amb la pers­pec­tiva que li donen gai­rebé dues dècades al Barça i l’anàlisi de com va arri­bar la decadència després d’haver tocat el cel amb Rijka­ard, de com s’ho va fer Guar­di­ola per evi­tar-la –mar­xant per no “pren­dre mal”– i de com, amb recur­sos humans sem­blants però recu­pe­rant l’obser­vació estricta de les nor­mes, el des­mo­ra­lit­za­dor any del Tata Mar­tino es con­ver­tia en un tri­plet amb Luis Enri­que.

Gerard Piqué és en el cen­tre del focus, i aquesta és una ano­ma­lia. Com si el cen­tral fos el prin­ci­pal afec­tat per les nor­mes de Xavi perquè si assis­teix a actes públics com un pro­grama de tele­visió, un par­tit de l’Andorra o la Copa Davis es fa molt visi­ble, men­tre que la resta de juga­dors es mouen en esfe­res de pri­va­ci­tat alta. Piqué ha demos­trat que és capaç de fer-ho seguir tot sense minva apre­ci­a­ble del seu ren­di­ment, però no s’esca­parà de les res­tric­ci­ons perquè si s’ha de tor­nar a la case­lla de sor­tida no es poden adme­tre excep­ci­ons. Com passa sem­pre en aquests casos, l’efec­ti­vi­tat de les mesu­res serà menor si es per­ce­ben com un meca­nisme de vigilància més que com un acte de res­pon­sa­bi­li­tat per acce­le­rar un reflo­ta­ment obli­gat.