Editorial

L’EDITORIAL

L’autèntic valor de Dani Alves

La pri­mera vegada que es va apun­tar la pos­si­bi­li­tat que Dani Alves fos el pri­mer reforç d’hivern del Barça hi va haver qui s’ho va pren­dre a broma. A mesura que es veia que els des­men­tits no eren categòrics també es va modi­fi­car la reacció, fins que el fit­xatge s’ha con­fir­mat.

El moment del Barça obliga a revi­sar totes les línies d’actu­ació, tots els pres­supòsits. Ja no hi ha dog­mes, no hi ha impos­si­bles. Dani Alves aca­barà aquesta tem­po­rada amb 39 anys i tor­narà al Barça sis anys després d’haver mar­xat del club per volun­tat pròpia i d’haver jugat al Juven­tus, d’haver com­par­tit ves­ti­dor amb Ney­mar al PSG i de dues tem­po­ra­des al São Paulo que sem­bla­ven la mani­o­bra d’ater­ratge per a una reti­rada que ara, amb la incor­po­ració al Barça i l’expec­ta­tiva d’un mun­dial d’aquí a un any, s’allu­nya en l’horitzó.

Per a una majo­ria, aquest fit­xatge no hau­ria encai­xat mai en un Barça de cons­tants vitals nor­ma­lit­za­des. Però aquest mai, posat en el con­text de la tem­po­rada 2021/22, també està sotmès a revisió.

Com encaixa Dani Alves al Barça? Té 38 anys i serà el més veterà de la plan­ti­lla, però també és cert que la seva con­dició mèdica i física no es cor­res­pon apa­rent­ment a aquesta etapa de la vida. Les lesi­ons l’han res­pec­tat prou. Però sobre­tot s’han de tenir en compte un parell de con­cep­tes que Xavi ha rei­te­rat tant com ha pogut en la seva arri­bada al Barça. El pri­mer és obrir el camp jugant amb extrems engan­xats a les línies. A falta de saber si Alves serà late­ral o extrem i quin és el seu encaix amb Sergiño Dest, el que no admet qüestió és que a Xavi, la banda dreta li sem­bla mani­fes­ta­ment millo­ra­ble.

L’altra faceta que reforça la incor­po­ració de Dani Alves és el lide­ratge. Xavi fugia d’iden­ti­fi­car aquest valor amb algun juga­dor con­cret de la plan­ti­lla actual, si bé adme­tia que en el pas­sat, Puyol, Ini­esta o Messi, cadascú a la seva manera, havien lide­rat el ves­ti­dor. El nou entre­na­dor del Barça s’apun­tava a la idea d’una plu­ra­li­tat de lide­rat­ges, segu­ra­ment per con­vicció però també pel per­fil dels vete­rans actu­als, als quals coneix per­fec­ta­ment. És aquí on el caràcter de Dani Alves injecta posi­ti­vi­tat, empenta i com­pe­ti­ti­vi­tat a una plan­ti­lla pola­rit­zada –vete­rans il·lus­tres i juga­dors molt joves, amb Ter Ste­gen i Frenkie de Jong de ponts– sobre la qual tindrà ascendència des del pri­mer dia. D’això també se’n diu lide­ratge, i Alves el podrà començar a exer­cir des de dilluns mateix, encara que no pugui jugar cap par­tit fins al gener. Serà ales­ho­res quan, a més, se sabrà si la seva arri­bada també té un efecte fut­bolístic revul­siu com el que va tenir, per exem­ple, Edgard Davids (2004) en la pri­mera tem­po­rada de Rijkard (i de Laporta) al Barça.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.