Per culpa de l’ús i sobre­tot de l’abús, s’ha aca­bat diluint l’autèntic sen­tit de les parau­les lle­genda i mite. S’apli­quen amb gene­ro­si­tat, sovint sense gaire reflexió, perquè són una solució expres­siva còmoda, quan s’hau­rien d’asso­ciar real­ment amb un grup reduït d’esco­llits.

Valen­tino Rossi sí que és una lle­genda i un mite. La història del moto­ci­clisme no es podrà expli­car mai sense el seu nom en lle­tres gros­ses, en lloc pre­e­mi­nent. Aquesta és la prova del cotó per saber si tenim a davant un mite o no.

Els seus números són enor­mes però que­den petits davant la immen­si­tat d’un espor­tista de dimensió mun­dial. Només Gia­como Agos­tini el supera en algun regis­tre gràcies al fet que mig segle enrere alguns pilots com­pe­tien en dues cate­go­ries alhora. Per la resta, la col·lecció de rècords de Rossi no admet com­pa­ració. Quan ell ja era campió del món (125 cc, 1997) els dos últims cam­pi­ons de MotoGP (Joan Mir i Fabio Quar­ta­raro) no havien nas­cut. Ha dis­pu­tat 432 grans pre­mis, el 44,4% de tots els que s’han fet des que va cons­ti­tuir-se el cam­pi­o­nat del món (1949). Ha com­ple­tat 25 tem­po­ra­des i en 24 ha pujat alguna vegada al podi. Són ele­ments d’anàlisi més acla­ri­dors que l’enu­me­ració de rècords.

Valen­tino, il dot­tore, ha aguan­tat al mani­llar de les exi­gents MotoGP fins als 42 anys, una edat en que l’alta com­pe­tició en dues rodes només és per als pilots de raids, i gràcies. Ni la polèmica amb Marc Márquez del 2015 i 2016 el va des­gas­tar en ter­mes de popu­la­ri­tat. En els últims anys ja no ha aspi­rat al títol però mal­grat tot, a les gra­des dels cir­cuits el groc amb el 46 ha resis­tit l’embat de les noves gene­ra­ci­ons i han con­ti­nuat sent majo­ria fins al seu epíleg.

Afor­tu­na­da­ment, no va ple­gar a finals del maleït 2020 de la pandèmia i ha pogut aco­mi­a­dar-se com toca en cada cir­cuit. Rossi ha aca­bat sent una marca, un negoci que ha aga­fat una dimensió des­co­ne­guda per a un pilot de dues rodes i que, en paral·lel, ha fet créixer la dimensió d’un cam­pi­o­nat que abans de la seva arri­bada tenia un impacte mediàtic molt dife­rent.

El nou vega­des campió del món no dei­xarà de donar gas. Segur que con­ti­nuarà fent evo­lu­ci­o­nar les motos dels seus equips en el mun­dial i, sobre­tot, inten­tarà ser gua­nya­dor ara al volant. Men­tre encara sumava victòries en MotoGP ja havia dis­pu­tat diver­sos ral·lis del mun­dial, va gua­nyar un parell d’edi­ci­ons del RallyS­how de Monza –amb pilots del mun­dial de ral·lis com a rivals– i aquest 2021 ja s’ha posat al volant d’un Fer­rari en una cursa de resistència de 12 hores. Rossi no anirà a pas­sar l’estona, voldrà com­pe­tir amb els millors, pro­ba­ble­ment ho acon­se­guirà, i el cam­pi­o­nat que l’acu­lli també hi gua­nyarà.