Errors arbitrals: augmenta el soroll

Encara no ens han expli­cat ben bé per quina raó Soto Grado i el VAR pas­sen per alt les mans de Piqué a Vila-real. Deu ser per una inter­pre­tació d’una excepció d’un aste­risc de la regla de les mans... Tam­poc Mateu Lahoz ha con­cre­tat què l’impulsa a anul·lar el gol de l’empat de la Real Soci­e­dad a l’RCDE Sta­dium després d’haver con­ce­dit la con­tinuïtat de l’acció quan la pilota havia tocat en el mateix col·legiat. I al Ber­nabéu Sánchez Martínez, que seguia l’acció de ben a prop, tam­poc veu penal en l’entrada d’Alaba a Ocam­pos –una acció nítida– i l’àrbi­tre de VAR no li diu que s’ho revisi, decisió que en el 99 per cent de les vega­des acaba amb la sanció del penal.

Barça, Espa­nyol i Madrid, tres equips bene­fi­ci­ats? per deci­si­ons arbi­trals. Que corre la brama que els àrbi­tres s’hi miren més quan han de cas­ti­gar acci­ons dels grans és una evidència, però tan esbi­ai­xada com asse­gu­rar que Èric Gar­cia fa penal a Albiol quan és una acció inter­pre­ta­ble perquè tots dos s’estan aga­fant. Als grans els xiu­len més penals a favor perquè tre­pit­gen més l’àrea rival i en reben menys en con­tra perquè els con­tra­ris els fan menys oca­si­ons. D’això se’n diu talent.

L’arbi­tratge falla perquè no sem­pre inter­preta les acci­ons en sen­tit cor­recte. El VAR falla perquè no sem­pre està auto­rit­zat a cri­dar l’àrbi­tre prin­ci­pal perquè revisi una situ­ació dub­tosa. I el regla­ment falla quan, sota la posi­tiva intenció de voler pre­veure la màxima casuística pos­si­ble, ha d’aca­bar inclo­ent con­cep­tes tan vagues i inter­pre­ta­bles com aquest de la “mà en posició natu­ral”. No tenia lògica quan totes les mans a l’àrea eren penal (com si tenir dos braços hagués de ser un incon­ve­ni­ent) però s’ha pas­sat a l’altre extrem, el de con­si­de­rar massa acci­ons com a inter­pre­ta­bles.

La con­clusió només pot ser una, i no hau­ria de ser cap drama: mai s’acon­se­guirà l’arbi­tratge per­fecte i el judici equànime en un esport que es juga a mil per hora i que ten­deix a per­me­tre més el con­tacte, teòrica­ment en bene­fici de la fluïdesa i de l’espec­ta­cle. El VAR per­met cor­re­gir erra­des, però no les eli­mi­narà totes encara que se li poleixi l’enfo­ca­ment i s’ampliïn les acci­ons que pot revi­sar.

Aca­bat el Vila-real-Barça, el mis­satge de Xavi va ser de res­pecte a l’arbi­tratge, de com­prensió amb les erra­des i de con­fiança en el tre­ball dels col·legi­ats i en les eines tec­nològiques. Un dis­curs que fins ara ha acon­se­guit impreg­nar el club i que s’hau­ria de saber man­te­nir davant d’arbi­trat­ges adver­sos. Durant els par­tits, Xavi és entre­na­dor de reac­ci­ons vives i ges­ti­cu­lació visi­ble. Amb el xiu­let final adopta un posat més analític i un dis­curs més refle­xiu. Que s’esten­gui l’exem­ple.