És impos­si­ble que el Barça pugui pas­sar de pun­te­tes en l’afer Albert Benai­ges. En pot sor­tir indemne, però s’hi haurà d’impli­car, d’arro­man­gar, per pre­ser­var la seva nete­dat. El cas dels abu­sos a nens i nenes d’una escola de Bar­ce­lona, pre­sump­ta­ment per­pe­trats per l’exco­or­di­na­dor del fut­bol base blau­grana i publi­cat pel diari Ara, no és el pri­mer ni pro­ba­ble­ment serà l’últim, però és d’una gra­ve­tat social extrema. Pri­mer, perquè té un marc tem­po­ral molt extens, de dues dècades. Vint anys són molts. També perquè les situ­a­ci­ons d’abús par­ti­rien d’una posició de blin­datge de Benai­ges, into­ca­ble a l’escola. I final­ment, perquè sem­bla que la direcció del cen­tre va mirar cap a una altra banda. Els casos produïts a l’escola Bar­ce­lona ja no tin­drien recor­re­gut penal perquè hau­rien pres­crit.

No podem ser inge­nus i igno­rar que aquest nou i sorollós afer d’abu­sos en l’àmbit esco­lar té la reper­cussió que té perquè s’ha con­nec­tat a l’ampli­fi­ca­dor més potent que exis­teix, el Barça. Cal atu­rar-se en aquest punt per enten­dre la reacció de Laporta ahir a Pam­plona. Segu­ra­ment no era el moment d’adver­tir que el club es defen­sarà de qui el vul­gui empas­ti­far –això ja es dona per des­comp­tat– sinó de com­pro­me­tre’s a inves­ti­gar, però la dis­torsió per les invec­ti­ves dels anti­la­por­tis­tes con­fes­sos va ser més potent. Cons­ci­ent que ahir la qüestió el va aga­far a con­tra­peu, Laporta s’ha com­promès avui a pren­dre la ini­ci­a­tiva per detec­tar i defen­sar hipotètiques vícti­mes en l’entorn del club. En el cas del Barça, el ter­mini d’inves­ti­gació penal podria con­ti­nuar obert, i aquest no és un detall menor. D’altra banda, quan va ser conei­xe­dor del cas, el Barça va tenir una res­posta ade­quada i va pres­cin­dir de Benai­ges ara fa deu dies. El que no s’havia pre­vist és la manera d’evi­tar que la pri­mera veu del club que afrontés el tema fos Xavi.

Al clan de detrac­tors del pre­si­dent no els fan falta argu­ments per tri­tu­rar-lo des del dia que va gua­nyar les elec­ci­ons. Abans i tot, des del dia que va deci­dir pre­sen­tar-s’hi. Tot s’hi val: si fa, perquè fa; si no fa, perquè no fa. Tant se val si el que s’ha d’impo­sar és demagògia. Però dit això, el que s’espera del club en el cas Benai­ges és que sigui pro­ac­tiu per ser cohe­rent amb el seu codi ètic. Sense cap pre­tensió de pre­jut­jar res en aquest cas con­cret, és cone­gut que l’estat psi­quiàtric dels abu­sa­dors no els per­met cor­re­gir el seu com­por­ta­ment d’un dia per l’altre. Per tant, causa per­ple­xi­tat que després de vint anys de pre­sump­tes abu­sos en una escola, no n’hagi trans­cen­dit cap cas en els vint anys poste­ri­ors al Barça. És més, sobta la tris­tesa gens impos­tada de Xavi a l’hora de par­lar del tema, com inver­sem­blant seria que si real­ment Benai­ges hagués comès abu­sos al Barça, algú com Andrés Ini­esta se l’hagués empor­tat al Vis­sel Kobe.