Es diu Abdes­sa­mad Ezzal­zouli però se’l coneix per Abde. Va néixer fa 20 anys a Beni Mellal, als peus de l’Atles i és un dels talents que ha permès des­co­brir la crisi del Barça. Tant és així que a les por­tes d’una copa d’Àfrica que de moment s’està sal­vant de l’òmicron, el Mar­roc li ha ofert plaça en la seva selecció i Abde, fent cas al que li diu Xavi –“tu, quan tin­guis la pilota, encara el rival”– ha enca­rat el dilema i no ha dub­tat a dir que sí posant el seu país d’ori­gen a davant d’hipotètiques opci­ons de futur amb la selecció espa­nyola. La Roja, que va temp­tar Munir i en aque­lla opor­tu­ni­tat va tenir èxit, s’ha endut car­bas­ses i, ben mirat, tam­poc està mala­ment que al peix gros se li escapi el peix petit de tant en tant. En el cas de l’ara sevi­llista, és nas­cut a Madrid i no al Mar­roc.

Abde s’ha criat fut­bolísti­ca­ment a Elx i ha jugat l’etapa juve­nil amb l’Hèrcu­les. És a Cata­lu­nya des de fa tan sols mig any, parla un espa­nyol magnífic però ni un bor­rall de català. No s’ha for­mat a l’escola cata­lana ni és un adoc­tri­nat fill de la immersió. I mal­grat tot, encara el pro­blema i el resol d’una manera poc orto­doxa als ulls dels que mai adme­tran que hi ha vida més enllà d’Espa­nya.

A curt ter­mini, l’absència d’Abde serà un con­tra­temps més per a Xavi, que con­ti­nua tenint un gra­pat de bai­xes i per al pri­mer par­tit del 2022 no podrà dis­po­sar ni de Fer­ran Tor­res ni de Dani Alves. La raó és que es juga diu­menge 2 de gener i, si bé la fines­tra de con­trac­tació de l’hivern s’obre dis­sabte vinent, la ins­cripció no es pot fer efec­tiva fins dilluns 3. Tot molt pro­fes­si­o­nal, molt propi de l’Espa­nya de tota la vida.