Ferran Torres, al servei del creixement col·lectiu

Fer­ran Tor­res serà la pri­mera incor­po­ració con­ven­ci­o­nal del Barça de Xavi, perquè a falta de com­pro­var què pot apor­tar Dani Alves a la gespa, és clar que la seva arri­bada per­se­gueix apor­tar molts intan­gi­bles més enllà del fut­bol. En canvi, el fit­xatge de l’ata­cant valencià té un enfo­ca­ment ben dife­rent. Fit­xatge con­ven­ci­o­nal i també estratègic, perquè Tor­res és molt jove (farà 22 anys aquest febrer) i és de les incor­po­ra­ci­ons que si surt bé, acaba for­mant part de l’esque­let d’un equip durant una dècada.

I pot sor­tir bé? Hi ha molts ele­ments que fan incli­nar pel sí. Fer­ran Tor­res té gol (i al Barça li’n falta, mal­grat Ansu Fati), té ver­sa­ti­li­tat per actuar en qual­se­vol posició ata­cant –ini­ci­al­ment era extrem dret però Guar­di­ola l’ha situat com a 9 i ha res­post amb 16 gols– i, molt impor­tant en uns moments d’ascen­sos meteòrics des del juve­nil al pri­mer equip, ha sor­tit de casa durant un any i mig al Manc­hes­ter City, un dels millors clubs per explo­rar món i amb un entre­na­dor que ha begut de les matei­xes fonts de bar­ce­lo­nisme que Xavi.

Tot aquest bagatge podria no ser sufi­ci­ent si el juga­dor entrés en un ves­ti­dor desac­ti­vat i amb escas­ses ganes de col·labo­rar. No sem­bla que sigui el cas. Tor­res arriba en una fase molt ini­cial d’un nou pro­jecte, amb Xavi encara pre­nent les reg­nes d’un equip del qual el valencià ha de ser actor prin­ci­pal i on estarà envol­tat de joves que des­bor­den ener­gia i talent i d’alguns vete­rans de sang blau­grana. A pri­ori, són con­di­ci­ons apro­pi­a­des perquè l’ata­cant de Foios (Horta Nord) com­pleti una adap­tació ràpida i es con­ver­teixi en un juga­dor relle­vant d’un Barça que Xavi busca poten­ciar a nivell de recur­sos col·lec­tius. I és posi­tiu que sigui així. No és bona estratègia espe­rar que el plan­ter pro­por­ci­oni un altre mes­sies, un nou líder total al vol­tant del qual fer girar un equip. Però des del col·lec­tiu també es poden cons­truir pro­jec­tes gua­nya­dors. Fer­ran Tor­res n’ha de ser una baula sòlida, amb inde­pendència del preu que hagi cos­tat.