El Barça va tornant

Laporta pro­cla­mava que el Barça ha tor­nat al mer­cat i sos­te­nia l’afir­mació en el fit­xatge de Fer­ran Tor­res. Un ele­men­tal sen­tit de la prudència acon­se­lla espe­rar al pròxim dia 31 o, millor encara, a l’estiu vinent per cata­lo­gar una afir­mació tan categòrica com la del pre­si­dent.

La super­copa apunta que el Barça també està tor­nant en ter­mes fut­bolístics. Després de mesos i mesos sal­vant par­tits en nom del resul­tat, per fi un enfron­ta­ment que no és qual­se­vol, tot un clàssic, acaba amb la sen­sació que només s’ha de lamen­tar el resul­tat. Que l’equip de Xavi està molt verd és una obvi­e­tat tan gran com que si el par­tit d’ahir s’hagués pro­gra­mat per final de mes, el Barça hau­ria tin­gut mol­tes pos­si­bi­li­tats de plo­mar el Madrid. Con­ti­nua come­tent erra­des que el pena­lit­zen més que les del Madrid (el pri­mer gol i el ter­cer en són exem­ples) però, en canvi, té una plan­ti­lla pro­me­te­dora –amb dese­qui­li­bris, però amb gran marge de crei­xe­ment– amb una sèrie de juga­dors que quan superin les pors inhe­rents a les lesi­ons con­ti­nu­a­des i aga­fin velo­ci­tat de cre­uer i confiïn en ells matei­xos i en els com­panys del cos­tat, for­ma­ran un con­junt amb mol­tes pos­si­bi­li­tats.

El clàssic de lliga de la tar­dor es va jugar com va voler el Madrid, que fins i tot es va dosi­fi­car veient la infe­ri­o­ri­tat mani­festa del Barça. Ahir va ser al revés. El Madrid es va avançar dues vega­des i el Barça s’hi va tor­nar amb valen­tia, estruc­tura i gol, i va ser l’equip d’Ance­lotti el que va aca­bar asfi­xiat. Això sí, clas­si­fi­cat.

Valo­rant els 120 minuts de clàssic en la seva justa mesura, es poden con­fir­mar dues sos­pi­tes. La pri­mera, que el Madrid domina la lliga per incom­pa­rei­xença –fins ara– dels seus rivals de sem­pre, el Barça i l’Atlético. Dit d’una altra manera, el Madrid actual no està a l’alçada dels grans de veri­tat, del Bayern, del City, del Chel­sea o del PSG i el gran obs­ta­cle que separa el Barça de llui­tar per la lliga en la segona volta no és el seu dèficit de poten­cial sinó una diferència de punts abis­mal.

Ara bé –i aquesta és la segona sos­pita que es con­firma– si l’arri­bada de Xavi, a banda de fut­bol, aporta més salut a la plan­ti­lla, el poten­cial de crei­xe­ment que té el Barça és sufi­ci­ent per aspi­rar a gua­nyar la copa i pros­pe­rar en l’Europa Lea­gue. I aquesta expec­ta­tiva ha de ser prou esti­mu­lant quan es gira la mirada cap al que hi havia a la tar­dor.