El bàsquet extenuant

La satu­ració dels calen­da­ris de bàsquet no és cap nove­tat, però en els últims anys s’ha accen­tuat per als equips que dis­pu­ten com­pe­ti­ci­ons euro­pees. L’Euro­lliga té una fase regu­lar de 34 jor­na­des, la de l’Euro­copa s’enfila a 18 i la FIBA Cham­pi­ons, si bé no tan exhaus­tiva, s’acaba movent en paràmetres sem­blants perquè anar superant fases és asse­qui­ble per a un equip de l’ACB. Tor­nant a la màxima com­pe­tició, un equip que arribi a la final –el Barça la tem­po­rada pas­sada– acu­mula 41 par­tits. Afe­gits als 34 de fase regu­lar ACB, fins a 9 de play-off, els tres de copa, dos de super­copa i dos de Lliga Cata­lana, en sur­ten 91. És un cas extrem però fac­ti­ble per als grans equips d’Europa, abo­cats a tenir plan­ti­lles de 15 i 16 juga­dors... els que s’ho poden per­me­tre.

Per tant, no té res d’excep­ci­o­nal que el mateix Madrid que ha apa­llis­sat el Zenit diven­dres perdi diu­menge a casa con­tra el València (que ha jugat el par­tit d’Euro­copa dime­cres), que la Penya tre­gui el fetge per la boca a Andorra i que el Man­resa noti les absències i l’esforç extra dels que hi eren tant en la cita euro­pea de dime­cres com en l’últim quart del par­tit ACB a Bil­bao, ahir. I el Barça? Ha resolt de manera impe­ca­ble el tri­ple com­promís de la set­mana, però el 83-67 d’ahir con­tra l’Obra­doiro pot por­tar a engany perquè el par­tit es va decan­tar en els últims minuts quan a l’equip gallec –que havia tin­gut tota la set­mana per pre­pa­rar-lo– se li van esgo­tar uns recur­sos que li havien ser­vit per tenir con­tra les cor­des els blau­grana durant 35 minuts.

Si el futur és Europa, la resta de com­pe­ti­ci­ons s’han d’apri­mar. No s’hi val a objec­tar que en l’NBA juguen més de 100 par­tits perquè allà les plan­ti­lles són llarguíssi­mes i el nom­bre de par­tits amb escassa com­pe­ti­ti­vi­tat, alt. L’ACB con­ti­nua sent una lliga de referència en el con­text euro­peu. Que el cuer, el Bur­gos, sigui el campió de les dues últi­mes edi­ci­ons de la FIBA Cham­pi­ons és reve­la­dor. L’ACB té 18 equips (excepte França i Ale­ma­nya, la resta de les lli­gues relle­vants d’Europa en tenen menys) i, o bé li’n sobren dos per poder reduir qua­tre jor­na­des i donar una mica d’aire a les plan­ti­lles, o es pres­si­ona la FIBA perquè eli­mini les seves nefas­tes fines­tres de selec­ci­ons. No fa l’efecte que la via de la con­fron­tació amb la FIBA esti­gui sobre la taula –si en el fut­bol són into­ca­bles, per què ha de ser dife­rent el bàsquet–, com tam­poc aflo­ra­ran un munt de mili­ons del no-res perquè tots els equips en com­pe­tició euro­pea tin­guin plan­ti­lles pro­fes­si­o­nals de 15 juga­dors. Men­tres­tant, resig­nació i a esprémer els que hi ha fins a les últi­mes con­seqüències, fins que tin­guem un dis­gust.