La nova era del Barça ja no té marxa enrere

Fins a aquest febrer, la tra­jectòria del Barça amb Xavi con­sis­tia en un pas enda­vant i mig enrere i aquesta manera d’avançar l’hem lle­git una mica per força en clau resul­ta­dista i l’hem per­ce­but clara­ment com a titu­beig, com a símptoma d’un equip ten­dre capaç del millor i també d’enge­gar el millor a rodar amb un parell de fra­gi­li­tats impròpies d’un equip fet i refet.

Però aquest últim mes ha tin­gut un efecte deci­siu en l’evo­lució de l’equip, molt per­cep­ti­ble con­tra l’Atlético, a Nàpols i ahir con­tra l’Ath­le­tic. No es pot saber en què es con­cre­tarà el poten­cial fut­bolístic que ha ofert el millor Barça de Xavi. Si l’Europa Lea­gue arri­barà a la vitrina o en quina posició s’atu­rarà la remun­tada en la lliga, que evoca la de la tem­po­rada 2003/04 amb Frank Rijka­ard. Sí que és una rea­li­tat ferma que, per molt que el Barça con­tinuï a ritme d’un pas enda­vant i mig enrere, l’equip ja ofe­reix una substància com­pe­ti­tiva, una den­si­tat col·lec­tiva i una iden­ti­tat fut­bolística prou con­sis­tents. Ja exhi­beix unes bases sòlides. Unes bases que són el fil con­duc­tor al qual el bar­ce­lo­nisme pot adhe­rir-se per creure que aviat Xavi haurà reto­cat prou la plan­ti­lla com per eli­mi­nar (o en tot cas ama­gar) els forats de segu­re­tat que encara el fan vul­ne­ra­ble con­tra els grans d’Europa.

El febrer acaba amb un opti­misme efi­ci­ent, enco­ma­nadís (que tot ajuda al benes­tar comú) i aquesta vegada amb la sen­sació que no hi ha marxa enrere. Pot­ser no es mar­ca­ran qua­tre gols en tots els par­tits, pot­ser cos­tarà enca­de­nar més de dues o tres victòries, pot­ser Fer­ran Tor­res encara patirà per alli­be­rar-se, pot­ser Pedri no serà Ini­esta cada tarda i segur que algun rival apro­fi­tarà un mal dia. Però es gua­nyi, s’empati o es perdi, el Barça ja té un patró fut­bolístic defi­nit, que cada dia va polint, i en cada par­tit ten­deix a ser més pro­po­si­tiu que reac­tiu. Els mals resul­tats couen sem­pre, però quan hi ha una iden­ti­tat, una idea com­par­tida que sus­tenta un pro­jecte, l’única con­seqüència d’una der­rota són tres punts per­duts.