La victòria al camp del Lle­vant que­darà mar­cat com el pri­mer par­tit de la història de la lliga en què asse­nya­len tres penals en con­tra del Barça. També és l’equip blau­grana el pri­mer que, tot i ser cas­ti­gat tres vega­des des dels onze metres, acon­se­gueix la victòria. Un tri­omf que no amaga fases fos­ques, com ja va pas­sar a Frank­furt, i que té diver­sos pro­ta­go­nis­tes, entre els quals Ter Ste­gen i els que van entrar des de la ban­queta, que tam­poc és cap fet aïllat amb Xavi. De tots ells, des­taca Luuk de Jong, dis­fres­sat una altra vegada d’heroi amb un cop de cap en el temps afe­git que va ser l’últim cop d’un inter­canvi esbo­jar­rat amb el Lle­vant (2-3). Com ja va fer a l’RCDE Sta­dium, el neer­landès va mar­car més enllà del minut 90 un gol que va pro­vo­car l’eufòria a la ban­queta blau­grana i el reco­nei­xe­ment de com­panys i tècnic. “Tenim la carta de Luuk, que és tre­menda”, defen­sava després Xavi Hernández, que sem­pre ha posat el davan­ter d’exem­ple per la seva acti­tud i pro­fes­si­o­na­li­tat. No deixa de ser curiós que l’aposta de Koe­man l’últim dia del mer­cat d’estiu tanqués l’etapa amb el neer­landès amb un sol gol, i que amb Xavi n’acu­muli sis en només 453 minuts. Luuk de Jong jugava poc, i amb l’arri­bada de tres davan­ters en el mer­cat d’hivern, encara menys. Però no va voler sen­tir ni a par­lar de can­viar Bar­ce­lona per Cadis com a lloc de cessió per part del Sevi­lla. Es veia útil per al Barça, per poc que jugués i per més crítiques que rebés. I el temps, i els gols, li donen la raó. La con­veniència de tenir un pla B, un per­fil de davan­ter dife­rent al que s’asso­cia a l’ADN Barça, gene­rava un debat cíclic. L’alter­na­tiva en par­tits enca­llats era aca­bar fent pujar un cen­tral a rema­tar. Luuk de Jong aixeca el dit. I Xavi ho agra­eix. Seria bo que dijous el Barça no arribés a la recta final con­tra l’Ein­tracht amb la neces­si­tat de tro­bar un recurs d’urgència, però el neer­landès estarà a punt per al que faci falta.