Repartiu-vos comissions, però no ens foteu el pal

Som una soci­e­tat de tri­le­ros que patim brots cal­vi­nis­tes per defen­sar acci­ons cutres en nom de la llei, fent que d’aquesta manera es tapi allò ronyós amb la cor­tina de la lega­li­tat. Per això en Piqué té raó, no ha incom­plert la llei a pesar que els gos­sos de Flo­ren­tino esti­guin lla­drant amb un acte mise­ra­ble d’escla­vatge envers el poder de l’omni­pre­sent, però no fotem, no estem par­lant de lega­li­tat, estem par­lant de l’ètica del diner, de gua­nyar pasta sense límit, encara que sigui por­tant la super­copa a una dic­ta­dura teocràtica. Ras i curt, no et podem dir res Gerard amb la llei a la mà, però segu­ra­ment ens posaríem d’acord amb dues coses: els insults dels por­ta­veus del faraó són un acte de doble moral de ver­go­nya ali­ena, però que surti Rubi­a­les dient que gràcies a las­Su­per­copa les dones viuen millor, és esta­blir un des­po­tisme il·lus­trat barat nivell Millet.

De totes mane­res, al final som cata­lans, vull dir que ja estem acos­tu­mats a veure com la bur­ge­sia local s’ha repar­tit durant anys el pastís en nom del bé de Cata­lu­nya i el pi de les tres bran­ques, o sigui, no ens escan­da­lit­zem pel repar­ti­ment de comis­si­ons perquè molts dels que tenim vuit cognoms cata­lans hem vist de prop allò de “tu et que­des això, jo em quedo allò, i mira, puta Espa­nya i demà serà un altre dia”. Per això el debat no el por­ta­rem en aquest ter­reny, ni el fet de ges­ti­o­nar això a través de notes de veus de what­sapp, sinó en el dis­curs esgo­ta­dor de llei, llei, llei, perquè al final, la llei que ara ens ser­veix per anar a Aràbia és la mateixa llei que ens impe­dia fer un referèndum que tu Gerard, vares defen­sar perquè ente­nies clara­ment que la lega­li­tat és una cosa i les con­vic­ci­ons ètiques són unes altres. A par­tir d’aquí, doncs no ho sé, hi ha la sen­sació que estar al dar­rera de la legi­ti­mació d’un règim que mal­tracta les dones i el col·lec­tiu LGTBI, sí, és legal, però ens pro­voca cer­tes nàusees, i de veri­tat, jo tam­poc soc cap exem­ple de res, però no vaig fotent el pal com en Rubi­a­les per dir que gràcies als meus tri­pi­jocs estic fent un món millor.