La pèssima imatge que va ofe­rir en l’últim par­tit, con­tra el Rayo (0-1), va fer créixer la tensió a l’Espa­nyol. Hi havia molt poc públic –11.873 espec­ta­dors, la segona xifra més baixa des que no hi ha res­tric­ci­ons d’afo­ra­ment– i el ves­pre va aca­bar amb una escri­das­sada que va tenir com a prin­ci­pal focus el direc­tor espor­tiu, Rufete. Si estigués més enrere, amb més neces­si­tat de punts, segu­ra­ment no hi hau­ria afluències tan bai­xes d’espec­ta­dors i, sobre­tot, l’equip no s’hau­ria pogut per­me­tre actu­a­ci­ons tan lamen­ta­bles, “la pit­jor dels dos últims anys”, en parau­les de Vicente Moreno. Amb la feina ben encar­ri­lada per no haver de patir, s’entre­veu que el final es farà llarg per als blanc-i-blaus, sense la tensió pròpia dels equips que se la juguen. No s’ho hau­ria de per­me­tre, però és un efecte de tenir inde­fi­nits els objec­tius, els al·lici­ents. I ja no és només al camp i a la clas­si­fi­cació. Els dub­tes a l’esfera ins­ti­tu­ci­o­nal fa temps que estan ins­tal·lats. Coin­ci­dint amb la marxa del con­se­ller dele­gat, José María Duran, ara fa un mes, el club defen­sava que Chen Yans­heng reforçava l’aposta després que sobre­volés la pos­si­bi­li­tat de venda a uns altres inver­sors. Un gir sob­tat de guió que incloïa la volun­tat de començar una altra etapa, de més impli­cació del pro­pi­e­tari per impul­sar el crei­xe­ment de totes les àrees. Cap a on? Amb quins objec­tius? I amb qui­nes eines? Ni Vicente Moreno ni Rufete tenen el futur clar, i Mao Ye, el nou con­se­ller dele­gat, defensa que no és urgent pren­dre una decisió sobre la direcció espor­tiva. Doncs com a mínim aju­da­ria a acla­rir dub­tes, començar a traçar un camí i sor­tir de la inde­fi­nició, que no és bona ni per a l’equip, apàtic, ni per a l’afició, des­en­can­tada.