Riqui, de la il·lusió a la mandra

Riqui ha pas­sat de ser la ban­dera per des­gas­tar els entre­na­dors de Bar­to­meu, a veure’s com la peça més pres­cin­di­ble per Xavi: el purità d’un l’estil que hipotètica­ment Riqui repre­sen­tava a la per­fecció. Així doncs, l’arma clàssica per des­bar­rar con­tra l’immo­bi­lisme tàctic de Koe­man, ha pas­sat de fer il·lusió a fer man­dra, de ser jut­jat amb ben­vo­lença a ser vist amb apa­tia per part d’una afició que ha obli­dat les ova­ci­ons quan salta el camp. Així doncs, Riqui ha tran­si­tat el clàssic recor­re­gut de ser una causa glo­bal del bar­ce­lo­nisme nas­cuda en temps de guerra famo­lenca, per aca­bar esde­ve­nint un actor secun­dari sense espai propi. Això ha estat Riqui Puig: un dolç sug­ge­ri­ment en dies de cares­tia sal­vatge.

A par­tir d’aquí, hi ha mil cau­ses per tal d’expli­car aquesta cai­guda al mar de la indi­ferència, la pri­mera i la més evi­dent, és com Xavi ha donat la raó a Koe­man quan el més sen­zill era apos­tar per Riqui amb un atac de popu­lisme barat, i evi­dent­ment, aquesta decisió de l’entre­na­dor s’ha ins­tal·lat a la gra­de­ria per una­ni­mi­tat: Si Xavi no fa jugar Riqui és que Riqui no ha de jugar al Barça. De totes mane­res, el cert és que aquesta sen­sació d’estar davant d’un De la Peña sense el com­po­nent de des­con­trol en el joc impo­sat al seu dia per Lo Pelat, s’ha anat fent gra­dual amb les irrup­ci­ons de Pedri i Gavi com a baròmetres per con­tex­tu­a­lit­zar el paper de Riqui a l’equip. Xavi ha pres la decisió i el mateix esde­ve­nir de la història ha fet la resta.

Així doncs, Riqui haurà de sor­tir del Barça per començar de nou, i com ens passa a tots, no és mala cosa fer una mirada a si mateix per inten­tar veure què ha fallat més enllà d’haver estat víctima d’un excés d’expec­ta­ti­ves pro­vo­ca­des per un con­text ruïnós d’un equip tan­cat per defunció. I és que convé saber que un pot fer de Piqué si jugant coix segueix essent amb diferència el millor cen­tral de l’equip, però tenir aires de Piqué quan la teva jerar­quia dins un club encara està per cons­truir, tam­poc ha aju­dat gaire.