De Basilea a Torí

En una set­mana molt atapeïda en l’esport català i en l’entorn blau­grana, Torí serà un dels focus prin­ci­pals. La final de la Women’s Cham­pi­ons Lea­gue torna a tenir presència del Barça, un equip que no para de créixer, acu­mu­lar rècords i rei­vin­di­car un lloc fix a l’elit euro­pea, ara pre­ci­sa­ment con­tra l’Olym­pi­que de Lió, les rei­nes de les Cham­pi­ons amb set títols. La cita de dis­sabte al Juven­tus Sta­dium serà per recor­dar. No només per la pos­si­bi­li­tat d’enca­de­nar dues Cham­pi­ons, que ja és prou sig­ni­fi­ca­tiu, sinó perquè mar­carà un altre punt d’inflexió, inèdit fins ara. Milers i milers de per­so­nes s’han engres­cat a viat­jar fins a Torí i con­ver­tir el des­plaçament en el més mul­ti­tu­di­nari, amb molta diferència, per ani­mar l’equip femení. Fa de mal dir la xifra exacta, però se supera­ran els 10.000 afi­ci­o­nats blau­grana. És fàcil aquests dies tro­bar per­so­nes cone­gu­des, famílies sen­ce­res a vega­des, que se’n van a la final. I això no havia pas­sat mai. Pri­mer, el rècord d’assistència en un par­tit de fut­bol femení amb 91.553 espec­ta­dors veient el Barça-Madrid al Camp Nou. Un sos­tre superat al cap de tres set­ma­nes, amb 91.648 afi­ci­o­nats. I ara, la pere­gri­nació cap a Torí, amb milers de segui­dors con­cen­trats al cen­tre de la ciu­tat i cap a l’estadi. Una experiència pio­nera per a l’equip femení que recorda la famosa Recopa de Basi­lea. Es cal­cula que van ser uns 30.000 els afi­ci­o­nats que van col·lap­sar la ciu­tat suïssa el 1979. No seran tants a Torí, ni tam­poc serà el pri­mer títol euro­peu de les blau­grana, que van gua­nyar la pri­mera Cham­pi­ons l’any pas­sat a Göteborg, però en un estadi buit i fred, víctima de les res­tric­ci­ons per la pandèmia. Res a veure amb el que es viurà dis­sabte. De “vaig ser a Basi­lea” a “ens n’anem a Torí”. Un efecte més d’una revo­lució, la que està pro­ta­go­nit­zant l’equip femení del Barça, que no té defi­nit on és el límit.