La gar­ro­tada que es va endur el Barça a Bel­grad és de les que couen molt. El guió del par­tit i el rival accen­tuen el fiasco. És dis­cu­ti­ble qua­li­fi­car de fracàs la der­rota en una final a qua­tre, perquè l’exigència ha de ser arri­bar-hi i un cop s’hi és hi ha molts fac­tors i con­di­ci­o­nants, però el Barça ho tenia tot de cara i ho va dei­xar esca­par de manera inac­cep­ta­ble. Un pecat rein­ci­dent en els blau­grana, que es va des­fer tot i arri­bar a domi­nar de 13 punts i va cedir en la lluita física i psi­cològica que va impo­sar el Madrid a par­tir d’un ter­cer quart que ho va cap­gi­rar tot. Ni els blancs són els que cami­na­ven sense rumb fa uns mesos, ni el Barça ha arri­bat a la fase deci­siva en l’estat pletòric que el va dur a ser el millor equip de la fase regu­lar. En els quarts de final, els de Laso van anar per feina con­tra el Mac­cabi (3-0) i el Barça va patir fins al cinquè par­tit con­tra el Bayern. Però tam­poc això jus­ti­fica la des­con­nexió imper­do­na­ble del ter­cer quart. Ni rebre 52 punts en la segona part d’un par­tit de final a qua­tre.

Saru­nas Jasike­vi­cius va tro­bar a fal­tar sacri­fici i pro­fes­si­o­na­li­tat. Cap nove­tat, que car­re­gui amb duresa con­tra la plan­ti­lla, tot i que tam­poc és sufi­ci­ent reduir-ho tot a la men­ta­li­tat dels juga­dors. Alguna cosa més ha fallat en un equip amb mol­tes peces de talent, però amb unes quan­tes de des­con­nec­ta­des –aquí el tècnic també hi té res­pon­sa­bi­li­tat– i que no en va fer prou amb Miro­tic i Lapro­vit­tola.

El Barça neces­sita replan­te­jar el futur. L’Euro­lliga es resis­teix. Ni tenint l’MVP, Nikola Miro­tic, que tan­carà la seva ter­cera tem­po­rada de blau­grana sense poder alçar el títol. La intenció del club és que con­tinuï, tot i que s’haurà de tro­bar la fórmula (dife­ri­ment?) per encai­xar-li el sou. El pro­ba­ble retorn de Sato­ransky seria un altre pun­tal. I Jasike­vi­cius, que manté el crèdit, voldrà sac­se­jar l’equip a par­tir de pro­vo­car un salt enda­vant en els juga­dors de segon nivell, amb el caràcter que ara s’enyora. Tocarà estu­diar casos com el del capità, Pierre Ori­ola, amb con­tracte però sense pro­ta­go­nisme amb Saras. I toca, és clar, alçar el cap i el títol de lliga.