Un Barça depri­ment acaba la tem­po­rada per­dut en un mar de medi­o­cri­tat men­tre l’afició cerca un con­sol barat gràcies a l’Efes, el Liver­pool, i els diners d’un estat teocràtic que han ser­vit per allu­nyar Mbappé de Madrid. Depressió abso­luta per a un club que neces­sita treure l’escom­bra i fer neteja d’un ves­tu­ari sense ànima ni ànsies de rebel·lió con­tra la seva pròpia misèria.

A par­tir d’aquí, l’única opció de Xavi de per­du­rar a la ban­queta del Barça no passa per la capa­ci­tat de cons­truir, sinó per l’habi­li­tat de tri­tu­rar un pas­sat que amarra l’enti­tat a una estaca cor­cada: uns capi­tans que eren titu­lars el dia del 4-0 a París el 2017 i que sur­ten a la foto­gra­fia de totes les heca­tom­bes gru­pals dels dar­rers cinc anys. Ni un minut més per aquesta gene­ració afer­rada a la cadira gràcies a l’arri­bada gra­dual de juga­dors medi­o­cres que han dis­si­mu­lat la seva decadència espor­tiva. Ni un minut més pels líders d’aquest ves­ti­dor que acon­se­gueix por­tar al cos­tat fosc de la pas­si­vi­tat joves que feia uns mesos es men­ja­ven la gespa com a hie­nes afa­ma­des. Ni un minut més per aquells a qui Luis Enri­que no va voler tocar per no pren­dre mal, i Val­verde i Koe­man hi van nego­ciar per dis­si­mu­lar la decadència a base de títols domèstics. S’ha aca­bat.

Així doncs, Xavi és el pri­mer que s’ha de mirar el mirall per veure el que ha pas­sat. El mes de febrer estava a la banda com en Guar­di­ola del 2008 i les dar­re­res set­ma­nes té el posat del Koe­man de la dar­rera època, i per tant, té dues opci­ons, o fotre fora la majo­ria de la plan­ti­lla per un sen­tit de justícia històrica, de dig­ni­tat del club, i cons­truir d’aquesta manera un pro­jecte propi sense cap mena de lli­gam amb la causa del des­ga­vell, o mar­xar i dei­xar la pilota votant a la llotja perquè Laporta com­pleixi real­ment el motiu pel qual el varen votar: bui­dar el club de juga­dors que, no ho obli­dem, varen apro­fi­tar-se de la incom­petència des­lle­ial de Bar­to­meu per reben­tar les arques de l’enti­tat amb reno­va­ci­ons astronòmiques. En defi­ni­tiva, o fem neteja o fem neteja, per tant, ni un minut més a can Barça per als líders empo­de­rats, i evi­dent­ment, per als medi­o­cres que han faci­li­tat l’empo­de­ra­ment dels matei­xos.