La tossuderia del Girona

L’última jor­nada de la lliga regu­lar de segona divisió A va sac­se­jar amb força la zona alta de la clas­si­fi­cació i va reba­tre la teo­ria que, quan un equip neces­sita els punts con­tra un que no s’hi juga res, se n’acaba sor­tint. L’Eibar arri­bava a l’últim dia líder i amb una visita al camp del cuer, des­cen­dit fa set­ma­nes. Tota la feina de mesos i mesos, ins­tal·lat a dalt de tot, es va esvair en l’últim sos­pir, en rebre un gol de l’Alcorcón que dei­xava els bas­cos sense ascens directe i pre­mi­ava el Valla­do­lid i l’Alme­ria. L’altra imatge impac­tant arri­bava del Tar­ti­ere, on una con­fusió va fer cele­brar als juga­dors de l’Ovi­edo un accés al play-off que només hau­ria arri­bat amb un gol del Bur­gos con­tra el Girona. I, tot i que van jugar amb foc, els giro­nins van man­te­nir el 0-0 i juga­ran la ter­cera fase d’ascens con­se­cu­tiva.

Són tres play-off con­se­cu­tius i són sis en les deu últi­mes tem­po­ra­des, tenint en compte que n’ha jugat dues a pri­mera divisió. El bagatge del Girona i la seva per­se­ve­rança en la lluita per l’elit són indis­cu­ti­bles. Tenint en compte que l’únic ascens, l’històric del 4 de juny del 2017, va arri­bar per la via directa, les eli­mi­natòries són rep­tes que han tin­gut desen­llaços molt cru­els a Mon­ti­livi, que ha vis­cut la gar­ro­tada con­tra l’Elx després d’un 0-0 al Martínez Valero i, encara més, la des­feta con­tra el Rayo després d’un 1-2 a favor a Valle­cas. Ara comença un altre camí, que té garan­tit que no resoldrà a Mon­ti­livi, perquè ha que­dat sisè i si vol cele­brar l’ascens haurà de ser a Canàries, a Tene­rife o Las Pal­mas. Abans, però, haurà d’eli­mi­nar l’Eibar, l’equip que ha de superar el trauma d’haver tin­gut a tocar l’ascens directe. El Girona tam­poc està per tirar coets, perquè pateix sobre­tot a fora, com ja es va veure a El Plantío. Però de moment ha fet el pri­mer pas i torna a ser pro­ta­go­nista d’un final de passió i neguit. Per emo­ci­ons no que­darà.