Són molts els deu­res que té encara el Barça per per­fi­lar la plan­ti­lla que vol Xavi. L’arren­cada de la pre­tem­po­rada s’ha fet amb un equip que ha de can­viar molt quan s’hagi tan­cat el mer­cat d’estiu, però tam­poc és estrany, en cap club, començar amb juga­dors des­car­tats i sense fit­xat­ges desit­jats. De moment, el Barça ha fet coin­ci­dir el retorn a l’acti­vi­tat amb l’anunci de dos fit­xat­ges can­tats. Arri­ben Frank Kes­sie i Andreas Chris­ten­sen, que com­par­tei­xen no només la durada del con­tracte (fins al 2026) i la clàusula de res­cissió (500 mili­ons) que els ha fixat el club. Nas­cuts tots dos el 1996 –el danès ja ha fet els 26 anys–, apor­ta­ran equi­li­bri en una plan­ti­lla que com­bina fut­bo­lis­tes pro­me­te­dors però molt joves i vete­rans que superen la tren­tena. Tots dos ater­ren al Camp Nou havent aga­fat experiència en el fut­bol euro­peu. I, per des­comp­tat, són dues ope­ra­ci­ons que el Barça ha pogut afron­tar sense haver de pagar traspàs, un ele­ment clau tal com està de collat el club. No és fàcil incor­po­rar juga­dors que que­den lliu­res perquè aquest és, pre­ci­sa­ment, un fac­tor que els fa atrac­tius per a molts clubs. I no és sen­zill, en el con­text econòmic però també en l’espor­tiu, de convèncer-los que el Barça és la millor opció. Mateu Ale­many ha lide­rat dues ope­ra­ci­ons que exi­gei­xen un procés de cap­tació, obser­vació, seducció, con­ven­ci­ment i exe­cució. Ha sor­tit bé. Ara, s’haurà de veure si Kes­sie té carac­terísti­ques òpti­mes per al joc que vol Xavi al mig del camp o si Chris­ten­sen assu­mirà bé les exigències que tenen els cen­trals blau­grana. Pen­dent d’incor­po­ra­ci­ons més potents, l’arri­bada dels dos pri­mers fit­xat­ges –més la de Pablo Torre– és ben­vin­guda.