El domini de l’escena del pre­si­dent i líder del Bàsquet Girona en el camí cap a l’ACB ha estat impac­tant. La seva entrada a la pista va trans­for­mar l’equip. La sola presència de Marc Gasol –a les imat­ges de l’èxtasi per l’ascens, l’acom­pa­nya­ran les cares de pànic a Fon­ta­jau quan es va lesi­o­nar en la semi­fi­nal– impo­sava un res­pecte en com­panys i rivals molt difícil de tro­bar en altres casos. Gasol estava deci­dit a fer tor­nar l’ACB a Fon­ta­jau i ho ha acon­se­guit, per satis­facció màxima dels giro­nins, que havien assis­tit al fune­ral de l’Akas­vayu i que tenien (i tenen) sort de l’Uni Girona, un refe­rent admi­ra­ble de gestió a par­tir d’un tre­ball dis­cret i incan­sa­ble, per veure bàsquet d’elit.

En ple procés de pre­pa­ració de l’estrena del club a dalt de tot, Marc Gasol hi ha posat la pri­mera pedra seduint i con­ven­cent Aíto García Rene­ses. És, sens dubte, un dels impac­tes de l’estiu en el món del bàsquet. El mes­tre que supera el miler de par­tits a l’ACB ha deci­dit tor­nar a les ban­que­tes amb 75 anys, i si ha fet el pas és perquè tot el que li ha expli­cat el pre­si­dent l’ha il·lusi­o­nat. Aíto no només apor­tarà mes­tratge a un equip novell. La seva presència a la ban­queta –l’acom­pa­nyarà Albert Sàbat, que es retira– genera res­pecte, més que gua­nyat, entre rivals, àrbi­tres i la pròpia lliga en què ostenta rècords, fac­tors col·late­rals que sem­pre sumen més que res­ten.

Girona tenia mol­tes ganes d’ACB. Els abo­na­ments del Bàsquet Girona van volar el pri­mer dia de posar-se a la venda. És esport i pot pas­sar de tot, però el con­text és ideal perquè el retorn a l’elit sigui òptim, amb un pro­jecte sòlid i tocant de peus a terra, lluny del que va aca­bar repre­sen­tant l’Akas­vayu i els seus deli­ris de gran­desa. I com Marc Gasol a la pista, Aíto repre­senta a la ban­queta un res­pecte que sem­pre és ben­vin­gut en un debu­tant a l’elit.