L’admirable lliçó d’Unzué

És admi­ra­ble i és cons­tant des del pri­mer dia. Des que va fer públic que havia con­tret l’escle­rosi late­ral ami­otròfica (ELA), Juan Car­los Unzué es va posar un repte. Expli­cava, el juny del 2020, que havia per­ce­but la poca visi­bi­li­tat que té l’ELA i que sabia què podia fer. L’expor­ter blau­grana ha assu­mit el rol amb una eficàcia espec­ta­cu­lar. No es podria tro­bar un millor ambai­xa­dor. Per la vita­li­tat, per l’ener­gia, pel posi­ti­visme, però també per l’espe­rit rei­vin­di­ca­tiu. Ho reu­neix tot en dis­cur­sos que enten­drei­xen i que fins i tot empe­ti­tei­xen els que l’escol­tem, per tot el que diu i per com ho diu una per­sona que sap que té una malal­tia sense cura. L’últim mis­satge com­mo­ve­dor d’Unzué va tenir una potència difícil de superar. A la gespa del Camp Nou, amb 91.062 espec­ta­dors, va recla­mar el des­blo­queig i la tra­mi­tació de la llei que ha de faci­li­tar la vida dels malalts d’ELA, que no té cura però tam­poc prou inves­ti­gació. Com sem­pre, amb un to posi­tiu però cru; emo­tiu però rei­vin­di­ca­tiu.

Les lliçons de vida de Juan Car­los Unzué són cons­tants. Ha fet posar la pell de gallina als que l’han escol­tat en múlti­ples con­ferències, en visi­tes a ves­ti­dors de nom­bro­sos equips, en les entre­vis­tes i en tots els actes als quals ha assis­tit, sem­pre pre­dis­po­sat per fer de por­ta­veu dels paci­ents de la malal­tia dege­ne­ra­tiva. I en aquest sen­tit, l’esde­ve­ni­ment a l’Spo­tify Camp Nou va ser únic. Pels 91.062 espec­ta­dors que van assis­tir al par­tit soli­dari i per la potència comu­ni­ca­tiva d’un par­tit que es va veure en 140 països dife­rents. Unzué i el seu equip són els herois, però la gene­ro­si­tat del Barça i el Manc­hes­ter City és per treure’s el bar­ret. Dos equips de pri­mer nivell, amb amics d’Unzué en els seus càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat, van fer res­so­nar la rei­vin­di­cació dels malalts d’ELA arreu del món i van con­tri­buir a acon­se­guir una recap­tació benèfica que serà de rècord. El Barça enyora tor­nar a manar a la gespa en les com­pe­ti­ci­ons euro­pees, però espec­ta­cles com el que es va viure en el retorn de Pep Guar­di­ola al Camp Nou refor­cen els seus valors.