L’exemple de Serena

Els dar­rers minuts de la car­rera de Serena Willi­ams, a pesar de la der­rota en l’obert dels EUA davant de l’aus­tra­li­ana Ajla Toml­ja­no­vic, són en certa manera un fidel reflex del que ha estat la seva bri­llant tra­jectòria, un camí d’èxits majúsculs i talent però també d’esforç, per­se­ve­rança i moti­vació. A punt de fer 41 anys, amb un físic limi­tat i amb abso­lu­ta­ment res per demos­trar, la nord-ame­ri­cana, la millor de tots els temps amb 23 grans eslams, va llui­tar fins a l’exte­nu­ació, sal­vant cinc pilo­tes de par­tit amb un 5-1 en con­tra. Un exem­ple, com ella mateixa res­salta, de la passió que ha posat sem­pre dins d’una pista en una vida pro­fes­si­o­nal que va ini­ciar el 1995 amb només 14 anys i en què també, lògica­ment, ha acu­mu­lat der­ro­tes i errors. Serena, però, s’hi ha dei­xat sem­pre l’ànima, amb cops i crits plens de potència que han inti­mi­dat sovint les rivals i que alhora han ins­pi­rat diver­ses gene­ra­ci­ons de juga­do­res que s’hi han emmi­ra­llat. “Ens has ins­pi­rat, ens has des­a­fiat, ens has fet més for­tes. El ten­nis no serà el mateix sense tu”, il·lus­trava en el seu compte de Twit­ter la vete­rana txeca Petra Kvi­tova, doble cam­pi­ona de Wim­ble­don i una de les ten­nis­tes més esti­ma­des del cir­cuit. Fora de la pista, la petita de les Willi­ams tam­poc no ha pas­sat mai inad­ver­tida i s’ha rebel·lat con­tra el racisme i el clas­sisme que les veia a ella i a la seva ger­mana com intru­ses que pro­ve­nien de les pis­tes públi­ques d’un com­tat de Los Ánge­les.

El seu currículum és més llarg que un dia sense pa i, de fet, es pot con­si­de­rar que és la dar­rera gran domi­na­dora del ten­nis mun­dial femení, de lide­ratge iti­ne­rant des que ella va abai­xar el nivell. Naomi Osaka sem­blava pre­des­ti­nada al tron però ha tin­gut angoixa; Ash­leigh Barty s’ha reti­rat quan feia camí per bas­tir una tra­jectòria sòlida al cap­da­vant i ara sem­bla que la jove polo­nesa Iga Swi­a­tek podria aca­bar amb l’anar­quia però caldrà espe­rar abans de fer una afir­mació categòrica.