L’1-O i la vergonya del Camp Nou

Fa cinc anys del referèndum de l’1-0, la victòria col·lec­tiva del poble català, que va defen­sar i exer­cir el dret de votar per deci­dir el seu futur tot i la volun­tat repres­sora de l’Estat, exer­cida amb una violència bru­tal reflec­tida en unes imat­ges que van fer la volta al món. No van veure a venir les urnes i van voler impe­dir amb por­res i sense cap mena de fre el dret de votar per deci­dir el nos­tre futur. La res­posta pacífica, deci­dida, tenaç i trans­ver­sal i de la gent és una victòria que ha que­dat en l’ima­gi­nari col·lec­tiu.

L’esport català no es va desen­ten­dre de l’esde­ve­ni­ment. Seria fals expli­car que es va atu­rar tot, perquè molts par­tits es van man­te­nir, però diver­ses fede­ra­ci­ons van reac­ci­o­nar a les càrre­gues vio­len­tes que hi va haver des de pri­mera hora del matí i van sus­pen­dre sobre­tot acti­vi­tats de la tarda. La que hau­ria estat més potent, però, es va que­dar en un mig camí incom­pren­si­ble. Amb el país defen­sant les urnes i llui­tant pacífica­ment con­tra una repressió duríssima, el Barça va deci­dir man­te­nir un par­tit con­tra el Las Pal­mas al Camp Nou que no s’hau­ria d’haver jugat. De fet, la direc­tiva pre­si­dida per Josep Maria Bar­to­meu havia deci­dit sus­pen­dre’l, però es va fer enrere després de par­lar amb els juga­dors. També LaLiga de Javier Tebas –costa poc ima­gi­nar-se’l aquell dia– va pres­si­o­nar perquè es jugués. Però ni la volun­tat del gruix de juga­dors ni la pèrdua de punts –els tres del par­tit i tres més de càstig– són prou argu­ment per defen­sar la dis­puta del par­tit. Val sis punts, la dig­ni­tat? El par­tit es va jugar, però a porta tan­cada, no fos cas que hi hagués una invasió de camp com a senyal de pro­testa per la igno­mi­ni­osa violència poli­cial.

La història del Barça està plena d’epi­so­dis que refor­cen el Més que un club. Sense anar gaire lluny, el club es va adhe­rir al Pacte Naci­o­nal pel Dret a Deci­dir i al del Referèndum. Però a l’hora de la veri­tat, va tre­mo­lar i es va equi­vo­car. El dia que Cata­lu­nya va ser notícia arreu del món, el Camp Nou, una de les ico­nes més inter­na­ci­o­nals del país, va fer pena i ver­go­nya.