Sant Narcís tapa la boca a Vinícius
El ser temperamental no té res a veure amb ser un egòlatra obtús, i si resulta que no hi ha més remei que caure en la megalomania, doncs res, sigues Cristiano Ronaldo i barreja una excel·lència única amb la innecessària adoració de si mateix. Però clar, quan l’analfabetisme emocional de veure’s com el centre del món embolcalla la teva manera de ser a mode de Vinícius, doncs despertes el costat fosc de qui et veu com una marca blanca, una còpia sense estil dels grans, un provocador sense ètica que a més, utilitza la coartada del racisme per justificar una falta d’educació bàsica, una manera de viure que es base en el fet d’escalfar a tothom per acabar erigint-se com a víctima de tot plegat.
A la vida, durant la nostra formació futbolística, tots hem jugat contra un Vinícius, el bo de l’equip contrari que mai acabarà essent el millor de tots però es passa el partit donant pel sac, intentant que vagis al terreny de la testosterona amb una lluita de veure qui la té més grossa. Cansen, i realment, et venen ganes de dir-li: “Mira quin avió”, i quan aixequen l’esguard cap al cel clavar-li un calbot educatiu per activar-li les neurones pel seu bé, i de pas, pel bé de tots plegats.
De totes maneres, el gran càstig per Vinícius és el que ignora, i és que l’afició del Madrid adora els Modrics i Zidanes, però utilitza com a botxins sense valor els Figos i Vinícius, o sigui, aquells que donen la glòria immediata però no deixen cap mena de pòsit a llarg termini perquè són jugadors d’usar i llençar, petites dosis de diversió que asseguren títols però s’esborren amb el pas del temps.
Així doncs, aquest diumenge de Fires, hem d’agrair que un tal Sant Narcís hagi deixat de matar mosques amb la mitra per tapar la boca de l’esmentat per alegria de tots els gironins i dels amants del futbol en general. A partir d’aquí, cap a barraques que hi falta gent, i si la policia et mira malament, ja ho saps, una lipotímia de l’estil Vinícius i a sobreviure, que tal dia farà un any i ser gironí no és una sort: és senzillament un plaer impossible de compartir.
