Piqué ho sap tancar com mereixia

Va ser un home­natge sim­ple, sense grans mun­tat­ges ni pro­duc­ci­ons. Tam­poc hi havia gaire temps per pre­pa­rar-ho, perquè tot es va pre­ci­pi­tar quan Gerard Piqué va sor­pren­dre tot­hom amb un video –aquest sí, amb una pro­ducció cui­dada i deta­llada– dos dies abans d’un Barça-Alme­ria que va pas­sar de ser un dia més a l’ofi­cina a una nit per al record. El Camp Nou es va omplir de gom a gom per reconèixer la tra­jectòria d’un fut­bo­lista espe­cial. En un acte tan sen­zill com emo­tiu, Piqué va ves­sar llàgri­mes i, tot i que el dis­curs va ser breu, va voler incloure el cri­da­ner “tor­naré” que ja mar­cava el video de comiat que ha donat la volta al món i hi va afe­gir, en la mateixa línia, una altra frase potent : “Vaig néixer aquí i moriré aquí”. Hi pensi de debò o no, Piqué ali­menta amb tota la intenció el debat sobre la volun­tat de pre­si­dir el club.

Sem­pre un pas més enda­vant, Piqué ha sabut tro­bar una sor­tida que ha de satis­fer totes les parts. Dei­xar l’equip al novem­bre no és l’adeu somiat, però un cop assu­mit que Xavi l’havia arra­co­nat, que la direc­tiva l’havia asse­nya­lat i que s’havia endut xiu­lets de la gra­de­ria, el cen­tral ha estat valent i ha tro­bat la manera de regi­rar el guió. Cohe­rent amb la idea que ha defen­sat sem­pre, Piqué no volia ser sobrer i ha fet un pas generós que solu­ci­ona una situ­ació incòmoda a Xavi i un pro­blema econòmic al club. Un dels símbols del millor Barça de la història merei­xia un comiat afectuós. I el mèrit, tot seu, és haver con­ver­tit en un parell de dies un con­text emboi­rat en un home­natge per al record.