Sempre amb Messi. Sempre amb l’Argentina. Sempre amb el futbol

La funció del fut­bol és rever­tir els angles morts de la història men­tre ens recorda el valor abso­lut de l’èpica, l’atracció eterna dels relats per­fec­tes, i per tot això, és quel­com inútil per les nos­tres vides però alhora, és essen­cial per cons­truir les peti­tes cròniques per­so­nals dins els grans relats col·lec­tius.

Així doncs, per coherència amb el sen­tit nar­ra­tiu de la història, l’Argen­tina ha de gua­nyar el mun­dial i així cohe­si­o­nar-nos amb els relats èpics que aca­ben amb l’heroi ova­ci­o­nat a l’arena, perquè des dels anys de Mara­dona en què les der­ro­tes mili­tars es com­pen­sa­ven amb l’omni­potència tri­bal de qui ofe­gava els angle­sos a l’herba mexi­cana, no teníem una Argen­tina tan fidel a la fórmula de l’èxit d’un país que només pot gua­nyar el mun­dial si recorda els dies dedi­cats al fut­bol sense nor­mes.

A més, dins aquesta Argen­tina fidel a si mateixa que ha de com­ba­tre l’hege­mo­nia d’una França ver­te­brada des de la imper­so­na­li­tat d’uns autòmats per­fec­tes, hi ha Leo Messi, l’home que pot acon­se­guir dis­ten­dre el tango de la glòria en el seu dar­rer ball en un mun­dial, just en el moment que la ves­prada embol­ca­lla el seu demà fut­bolístic i gau­dim de cada jugada perquè hem accep­tat que serà immor­tal perquè no serà etern. Així doncs, Messi s’ha con­ver­tit en un cab­dill sense com­passió i refe­rent abso­lut d’un país des de la mort del líder el·líptic per­dut en la pròpia decadència: un Mara­dona que empeny la selecció des del record dels anys glo­ri­o­sos i l’oblit pro­gres­siu de la seva cai­guda als inferns de la misèria.

A par­tir d’aquí, el fut­bol neces­sita el tri­omf de l’Argen­tina perquè pre­cisa de relats rodons, d’acon­se­guir crear epo­pe­ies que sal­va­guar­din el seu ins­tint genuí d’un excés de tec­no­lo­gies i estadísti­ques, i Messi, encara que pas­sin els anys, segueix essent el nen que a l’hora del pati anava a jugar amb els grans i se’ls pixava amb la suficiència de qui des­co­neix l’ori­gen del seu propi talent. Sem­pre amb Messi. Sem­pre amb l’Argen­tina. Sem­pre amb el fut­bol.