Gavi, l’única necessitat indiscutible del mercat

El Barça ha tan­cat el mer­cat d’hivern sense fer cap fit­xatge. Ha per­dut peces, perquè a la marxa voluntària de Piqué abans d’hora s’hi han afe­git les de Memp­his i Bellerín, i no n’ha arri­bat cap. Sí que ho ha inten­tat, el club, però l’ofec econòmic li limi­tava molt les pos­si­bi­li­tats. I tam­poc pot ser cap drama, per més que Xavi hagués expres­sat la volun­tat de tenir algun reforç. No hi sol haver gan­gues al gener, i embran­car-se en ope­ra­ci­ons de gran mag­ni­tud a mitja tem­po­rada no hau­ria de for­mar part del full de ruta, ni tan sols en la hipòtesi, ara llu­nyana, de no estar tan limi­tat com ho està ara el Barça.

Sense fit­xat­ges, l’actor prin­ci­pal del mer­cat d’hivern en clau blau­grana és Gavi, que per fi deixa el dor­sal del filial, tot i que la ins­cripció ha arri­bat a par­tir d’una reso­lució judi­cial, la via que ha tro­bat el club per sor­tir-se amb la seva en el con­flicte amb LaLiga i Tebas, que pro­met més capítols i qui sap si un altre gir de guió forçant a reti­rar el dor­sal 6 que ja ha here­tat el jove del plan­ter. De moment, la victòria en aquesta bata­lla és per al Barça, que cor­ria el risc de per­dre el fut­bo­lista, perquè tenia una clàusula en el con­tracte segons la qual si no era ins­crit abans del 30 de juny –i un cop tan­cat el mer­cat d’hivern, no s’obre cap més fines­tra fins al juliol– que­dava alli­be­rat. És el que ha fet enten­dre al jutge, que ha orde­nat la sus­pensió cau­te­lar de la decisió de LaLiga d’impe­dir la ins­cripció pel per­ju­dici que podia sig­ni­fi­car per al club el fet d’aca­bar tenint raó però en període d’ins­crip­ci­ons tan­cat.

El pas amb Gavi és pri­mor­dial no només per evi­tar ris­cos. També ho és per pre­miar el fut­bo­lista amb un salt meres­cut, com ho serà també el d’Araujo, no tan urgent perquè no hi havia la mateixa clàusula en el con­tracte fir­mat. I ho és fins i tot per una qüestió d’imatge, de por­tes enfora però també al ves­ti­dor. Amb el club fent engi­nye­ria per superar un con­text deli­cadíssim i acor­dant con­trac­tes que no es poden fer efec­tius pels exces­sos sala­ri­als, no tin­dria sen­tit sor­tir al mer­cat a mitja lliga a pes­car peces gros­ses. N’hi ha a dins, i són capi­tals. Gavi n’és un bon exem­ple.