Opinió

Que és un negrer, el senyor Fati?

La irrupció no fa qua­tre anys del jove Ansu Fati, del seu nom Ans­su­mane Fati, nas­cut el 2002 a la capi­tal de Gui­nea Bis­sau, al sud del bony sub­sa­harià de l’Àfrica de què ja hem par­lat, a propòsit de Gàmbia, alguna vegada, va ser tan espec­ta­cu­lar que l’expec­ta­tiva va bom­bar en els segui­dors afli­gits del Fut­bol Club Bar­ce­lona una mica d’espe­rança enmig del des­as­tre del joc gene­ral que veia.

Ben aviat van començar a caure els regis­tres que acon­ten­ten els caps calents de la futi­lesa –per no dir-ne xim­ple­ria: el segon juga­dor més jove de sal­tar al camp amb el pri­mer equip del Barça, el més petit de fer-hi un gol ofi­cial, el més ten­dre a debu­tar amb el club en la Cham­pi­ons, el més bal­dufa de tot Europa a mar­car-hi un gol, l’ado­les­cent més eixint de sor­tir de l’ou de fer un doblet en la lliga... el més i més jove de tots i el pri­mer d’aquesta classe de recomp­tes. El pri­mer d’ence­tar la nume­ració dels 9.000 gols del Barça mas­culí de fut­bol, el pri­mer d’ano­tar-ne més d’un en com­pe­ti­ci­ons euro­pees abans de la majo­ria d’edat i el pri­mer d’engal­tar un gol al Real Madrid abans de poder con­duir ofi­ci­al­ment un cotxe (i de poder votar, perquè ja feia un any que el Con­sell de Minis­tres, per la gràcia dels seus gols, li havia con­ce­dit la naci­o­na­li­tat espa­nyola).

I, és clar, la seva cotit­zació va enlai­rar-se.

El 10 de setem­bre del 2019, tenia un valor en el mer­cat de fut­bo­lis­tes de 25 mili­ons d’euros, al cap d’un any, de 80 i enfi­lant-se... fins que el 7 de novem­bre del 2020 es va tren­car el menisc intern del genoll esquerre i ja no en va ser cap altre.

El Dr. Clos Molina, de qui també hem par­lat alguna altra vegada i a qui faig la con­fiança en això de la mecànica corpòria, ben aviat va diagnos­ti­car la fi de l’ascensió d’aque­lla pro­mesa de mirada pura i bri­llant –com en diria el reco­ma­na­ble bunker radiofònic d’en Jair i en Peyu–; i la mobi­li­tat del jove Fati en el ter­reny de joc d’ençà de la pri­mera recu­pe­ració, al cap de nou mesos, i de la recai­guda, encara no mig any després, el gener de l’any pas­sat, sem­bla que en con­firma la sentència. En tot cas, el termòmetre de la cotit­zació del preu d’aquests orga­nis­mes biològics de l’espec­ta­cle espor­tiu amb nom de per­sona –majo­ritària­ment, encara, per bé que sem­pre hi ha hagut els “Joselu”, i afins, de marca– no enga­nya: el juny del 2021 el seu preu de mer­cat va des­cen­dir fins als 60 mili­ons i, a hores d’ara, se’n paguen 35 i con­ti­nua la dava­llada.

I el seu pare, Bori Fati, lamen­ta­ble­ment, just aquesta set­mana de la com­pra per entre 50.000 i 200.000 euros, que diuen que és el preu que pot cobrar una agència inter­mediària, d’una cri­a­tura eixint de néixer d’un ven­tre subro­gat, volent-lo ven­dre al millor postor abans que no es devaluï més, s’hi retrata.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)