Eti­que­tar la lliga que con­que­rirà el Barça com la de l’1-0 la té la inter­pre­tació com­pren­si­ble de qui busca mini­mit­zar el mèrit del tri­omf, però una cosa no treu l’altra. El Barça recu­pe­rarà el tron de la lliga amb solvència i ante­lació, un cop fet el pas deci­siu en el clàssic al Camp Nou, en què va mar­car el ter­reny a un Madrid que hi va enter­rar les expec­ta­ti­ves que li que­da­ven i que s’ha dei­xat anar fins a veure el líder a una distància que crida l’atenció. L’auto­ri­tat blau­grana en el cam­pi­o­nat és tan indis­cu­ti­ble com la rei­te­ració de victòries per la mínima. Són onze victòries per 1-0, que igua­len el sos­tre històric a pri­mera divisió. Dades sig­ni­fi­ca­ti­ves per a un equip tra­di­ci­o­nal­ment poc ave­sat a admi­nis­trar i fer valer ren­des cur­tes. No té res de dolent, tot el con­trari, la fer­mesa defen­siva que ha exhi­bit l’equip de Xavi en la lliga, fins al punt que Ter Ste­gen ha aca­bat 25 de les 33 jor­na­des amb la por­te­ria a zero i és a una del rècord històric de Liaño amb el Depor­tivo. El Barça ha encai­xat només onze gols, i dos són del Rayo, l’únic equip que ha batut Ter Ste­gen en les set últi­mes jor­na­des.

No és incom­pa­ti­ble elo­giar el meri­tori lide­ratge i cons­ta­tar que l’equip ha mos­trat en diver­sos epi­so­dis man­can­ces en el joc i en la pro­ducció ofen­siva. Les fases de col·lapse gene­ral i de ren­di­ment pobre indi­vi­dual no han fet peri­llar gens el títol, però sí que han de ser­vir d’avís per assu­mir que el procés de cons­trucció del pro­jecte no està ni de bon tros en el seu punt cul­mi­nant, pre­ci­sa­ment ara que Mateu Ale­many deci­deix aban­do­nar-lo, en un altre capítol que adoba el ter­reny de la incer­tesa just quan el cam­pi­o­nat està ja només pen­dent de posar-hi el lla­cet. Amb tots els inter­ro­gants de futur imme­diat que hi pugui haver, alçar lliga s’ha de valo­rar i s’ha de cele­brar tal com toca. Encara que sigui amb més 1-0 que mai.