El Barça: una casa amb nens descontrolats

El Barça és com ges­ti­o­nar una família nom­brosa, mai saps d’on sur­ten els pro­ble­mes però sem­pre aca­ben flo­tant just en el moment que podies intuir petits ins­tants d’estricta calma emo­ci­o­nal. Us explico a mode d’exem­ple. Aquest Nadal vam anar amb els nens a pas­sar la tarda a Bar­ce­lona per veure les llums de Sant Pau. Molt bonic. Les llums, vull dir. Tot anava d’Ins­ta­gram fins que vam entrar a sopar. El petit va vomi­tar a sobre els entrants, una de les nenes va dir que es tro­bava mala­ment a les postres i va per­bo­car en una pape­rera del pas­seig de Gràcia per rein­ci­dir a l’àrea de ser­vei de Mont­cada, i final­ment, l’altra nena va seguir la tendència fami­liar a l’altura de Maçanet dins d’una capsa de cartró que va llençar per la fines­tra en un acte reflex, i per allò de la força del vent com a con­seqüència de la velo­ci­tat, el con­tin­gut des­fet va tor­nar al cotxe amb violència. Fantàstic. Molt bé. No estava histèric. Això és el Barça, quan et pen­ses que tens el dia idoni, explo­ten les bom­bes silen­ci­a­des per ado­nar-te que la nor­ma­li­tat està sobre­vo­la­rada.

De totes mane­res, hem d’agrair al Barça que ens faci­liti la feina perquè mai t’has d’esforçar a bus­car temes: la rea­li­tat neuròtica del club te’ls regala al moment de la pàgina en blanc. Que has deci­dit la lliga? Plega en Mateu Ale­many. Que has gua­nyat la lliga? Bai­xen fat­xes a reben­tar-te i en Dembélé marxa al trot perquè es pensa que és al Camp Nou i són afi­ci­o­nats que el venen a feli­ci­tar. Que no renova en Jordi Cruyff? Torna en Mateu Ale­many perquè a Bir­ming­ham tam­poc s’orga­nit­zen tan bé i al final, millor viure la vida al cos­tat de Laporta. El club comença a aixe­car el cap econòmica­ment? Doncs res, inten­tem que torni Messi. Espor­ti­va­ment remun­tem? Negreira directe en vena. Els juga­dors es com­por­ten? Sur­ten Jordi Alba i Fer­ran Tor­res fent mofa d’un juga­dor con­trari com ale­vins idi­o­tes que s’enfa­den si els tre­uen el mòbil. L’entre­na­dor fun­ci­ona? D’acord, però comen­cem a par­lar de l’estil perquè gua­nyar per gua­nyar només ho fa el Madrid. La direc­tiva sap on va? Plega fins i tot el de l’entrada. Poses uns preus d’abo­na­ments a Montjuïc? Can­vies perquè s’han enfa­dat. Tens la plan­ti­lla con­tenta? Apa­reix el pare d’Ansu Fati com qui demana una revisió d’exa­men de música. I així amb tot, sabent que sem­pre hi ha el fac­tor Koe­man que pot enri­quir la situ­ació fent palès com mal­viure a un atac de banyes.

Per això no entenc la sor­presa davant la tor­nada de Mateu Ale­many, perquè el Barça és un club en què la calma és sinònim de malal­tia i el caos sig­ni­fica que tot­hom es troba de conya: com tenir nens petits a casa. En defi­ni­tiva, donar les gràcies a tots els mem­bres de l’enti­tat per aju­dar-nos tant i tant a omplir pàgines ana­lit­zant les seves mogu­des vàries. Som uns afor­tu­nats, qui vol­dria dedi­car-se a par­lar de con­flic­tes inter­na­ci­o­nals tenint el Barça embo­li­cant la troca cada dia?