El ter­ra­bas­tall gene­rat en la vigília de l’arren­cada de la final de l’ACB dei­xava un esce­nari deli­cat tant per a Nikola Miro­tic com per al Barça. El mon­te­negrí assis­tia a una mena de ple­bis­cit i l’equip afron­tava el pri­mer duel con­tra el Madrid car­re­gat de tensió. Amb l’afe­git que el grau de neces­si­tat és molt més alt per als blau­grana que per al campió de l’Euro­lliga. Un mal pas hau­ria com­pli­cat molt la sèrie, l’últim capítol d’una tem­po­rada dura. Però el Barça es va sobre­po­sar a l’enre­nou intern i, amb la força del col·lec­tiu, es va endur amb mèrit el pri­mer punt de la final.

El par­tit ate­nua la tem­pesta, tant perquè va aca­bar bé com sobre­tot per com el va viure Miro­tic. La gestió de la vigília havia estat inex­pli­ca­ble­ment con­tra­pro­du­ent, però la del par­tit ho va ate­nuar. Començant per Saras Jasike­vi­cius, que va saber posar-hi nor­ma­li­tat mal­grat les difi­cul­tats. Hi va aju­dar, de manera fona­men­tal, la res­posta del Palau, amb una ovació con­tun­dent cap a l’estre­lla. Una reacció dife­rent de la gra­de­ria hau­ria difi­cul­tat també el desen­vo­lu­pa­ment del par­tit per als blau­grana, però l’afició ho va tenir claríssim. Si hi havia ple­bis­cit, com es podia deduir després de l’explosió prèvia, Miro­tic se’l va endur amb con­tundència.

La victòria, natu­ral­ment, no resol el cas ni rela­ti­vitza les acu­sa­ci­ons entre el club i la figura prin­ci­pal del bàsquet. Navarro diu que s’expli­ca­ran a final de tem­po­rada, però insis­teix que Miro­tic sap des de fa temps la decisió que ha pres el club. Cos­ta­ria molt d’enten­dre que el Barça no s’hi hagués posat en con­tacte, tal com asse­gu­rava ell. Ver­si­ons con­tra­po­sa­des. Les reta­lla­des collen i fit­xes com la del mon­te­negrí sem­blen del tot inas­su­mi­bles. Però el con­tracte està fir­mat i garan­tit, i con­ver­tir-ho en una guerra no porta enlloc. La res­posta del Palau dona força a Miro­tic.