El Barça, fent amics

Per tots són sabu­des les penúries econòmiques del Barça en els últims anys, des que els antics ges­tors del club van ten­sar massa una corda que gai­rebé s’acaba tren­cant amb l’apa­rició d’una pandèmia mun­dial. Amb l’objec­tiu de lle­par-se les feri­des espor­ti­va­ment par­lant i de refer-se mínima­ment pel que fa a l’eco­no­mia, el club blau­grana ha hagut de redi­ri­gir el seu mer­cat, històrica­ment a còpia de talo­nari i sobre­pa­gant tras­pas­sos, per un d’aus­ter que miri per la seva car­tera, a la recerca de juga­dors que aca­bin con­tracte amb els seus res­pec­tius equips o, impo­sant-se, tot i el mal moment que tra­vessa, a equips infe­ri­ors a tots els nivells. I n’és un gran exem­ple el flir­teig que el Barça ha començat a fer fa pocs dies amb Oriol Romeu. Els blau­grana saben del desig que pot tenir el d’Ull­de­cona per tor­nar al club que el va veure créixer, però també que van a tocar la pedra angu­lar del Girona, un nou­vin­gut a l’elit que tot just ence­tarà el seu quart curs de la història a pri­mera. Ja va aparèixer, i entenc que no gratuïtament, un apro­pa­ment de la direcció espor­tiva culer amb Dar­der, l’estàndard de l’Espa­nyol actual. Va de refe­rents. I de tocar els nas­sos als altres clubs del país en un movi­ment clar de sen­tir-se per damunt de la resta en aquesta lliga entre cata­lans. A més, des de Girona s’han de sen­tir dir que el Barça no vol ero­si­o­nar les rela­ci­ons i que ofe­rirà juga­dors per aba­ra­tir el cost d’un fut­bo­lista que volta només els 10 mili­ons però que per a Míchel, no té preu.