Wimbledon fa un pas endavant

Wim­ble­don pre­su­meix de ser el tor­neig que més tra­di­ci­ons manté en el món del ten­nis. Al llarg dels seus 146 anys d’història s’ha negat a molts can­vis amb l’objec­tiu de con­ti­nuar sent el cer­ta­men més emblemàtic i el cen­tre neuràlgic d’aquest esport. Els últims anys, però, s’ha hagut d’adap­tar a la nova era del ten­nis pro­fes­si­o­nal fle­xi­bi­lit­zant la seva estricta nor­ma­tiva. Va accep­tar cons­truir sos­tres retràctils en dos dels seus esta­dis, ja res­pecta els rànquings mun­di­als ATP i WTA en la con­fecció dels caps de sèrie, i també es per­met jugar els diu­men­ges, impen­sa­ble fa uns anys.

L’última nove­tat ha arri­bat en l’edició d’enguany. Una de les lleis més cone­gu­des és que tot ten­nista ha d’aparèixer sobre la gespa de l’All England Club com­ple­ta­ment ves­tit de blanc. Doncs bé, en aquest 2023 el blanc impol·lut de dalt a baix ha aca­bat per a les juga­do­res. Per pri­mera vegada, totes les ten­nis­tes que ho vul­guin podran por­tar roba inte­rior de color fosc perquè no se sen­tin incòmodes en cas de tenir la mens­tru­ació. Una decisió històrica i aplau­dida per les juga­do­res, que feia molt temps que ho dema­na­ven. La vigent cam­pi­ona, Elena Rybakina, ja s’ha “estre­nat”. Un pas enda­vant neces­sari i que trenca un dels tabús més comuns en l’esport d’elit pro­fes­si­o­nal. La bellesa que envolta aquest tor­neig no és incom­pa­ti­ble amb aju­dar les juga­do­res a sen­tir-se més a gust sobre la pista. Tots hi gua­nyem.