Ara que el català torna a estar amenaçat, hauríem de presumir del que es fa a escala nacional pel català des de l’esport. En una setmana en què Catalunya, per fi, tornarà a competir amb la selecció catalana absoluta 18 anys després. I no ho farà contra un combinat d’anar per casa. Ho farà contra la històrica Argentina de Prigioni, que arribarà demà al Nou Congost de Manresa amb tot: Campazzo, Vildoza i companyia com a preparació del preolímpic. Però és que dissabte, en ple estiu i enmig dels actes del centenari de la federació catalana, el bàsquet va fer aturar el passeig de Gràcia. Sí, sí, en ple estiu i amb centenars d’estrangers bocabadats pel que representa el bàsquet per al poble català. Es va presentar les seleccions absolutes del 3x3 amb una imatge visual i sentimental increïble. Només cal mirar les xifres de federades i federats d’aquesta temporada, en què s’ha arribat a la xifra rècord de 80.785, superant els 78.047 del curs anterior. Ni la pandèmia ni les noves mil activitats extraescolars que hi ha han frenat la passió per l’esport de la cistella. I més enllà de les 52.138 masculines cal destacar, una temporada més, l’aposta cega pel bàsquet femení (28.647), que no és una tendència com està passant en el futbol, en què bàsicament és el Barça. En bàsquet, per sort, hi ha referents des de fa molts anys, i no és només un club, són molts: Uni Girona, Cadí La Seu o Barça CBS a l’elit, però amb un treball brutal des d’Unió Esportiva Mataró, Joventut, Femení Sant Adrià, Força Lleida, Boet, TGN, Ploms, Almeda...