Mbappé i el joc de l’obscenitat
“Mbappé jugarà al Madrid.” La frase, simple i directa, podria correspondre perfectament al pensament que té una persona aficionada al Barça cada vegada que li arriba una nova entrega d’un serial que no falla cap estiu. Són, de fet, les mateixes quatre paraules que va pronunciar Karim Benzema –ara a l’Aràbia Saudita després de més d’una dècada marcant gols al Bernabéu– fa un parell d’anys. S’acabava de tancar el mercat d’estiu i el Madrid, que va arribar a oferir 200 milions d’euros, rebia carabasses. No era la primera vegada que els blancs fracassaven en l’ofensiva per convertir Mbappé en la seva nova figura. Ja s’hi havien trobat el 2017, quan encara era al Mònaco, i després d’unes quantes portades segons les quals el jugador havia escollit el Madrid. I després del cop de porta del 2021, mesos de tornar a alimentar les expectatives fins que va renovar a París, teòricament pressionat per les més altes instàncies polítiques.
Però ja hi tornem a ser. La decisió del PSG d’excloure l’estrella de la gira asiàtica de pretemporada ha reobert el cas. Els girs de guió imprevisibles que hi ha hagut aconsellen prudència a l’hora de fer afirmacions categòriques, però fa de mal imaginar una reconciliació en nom de la patrie. O renova el contracte o que se’n vagi ara, és la màxima del club governat per Qatar Sports Investments, que sospita que el futbolista té un acord, ara sí, per anar-se’n de franc al Madrid l’estiu que ve. Té el seu sentit que un club no vulgui perdre l’estrella sense cobrar ni traspàs, però l’embolic posa sobre la taula l’obscenitat de segons quins acords, dels quals el PSG n’és practicant. Deixem estar els sous, que ja n’hi ha per marejar-se, i obviem també els plusos, cada vegada més habituals, per variables que són de per riure. Resulta que Mbappé es va endur també una prima de renovació, que no és res més que aconseguir que un club pagui una mena de traspàs, però que t’ho doni directament a tu perquè, de fet, ja jugues amb ells i cobres d’ells. Còmic, sí, però poca cosa si ho comparem amb el gran què: el bonus de fidelitat. Sí, cobrar més diners pel sol fet que no els abandonis. Amb la paradoxa que és ara el PSG la víctima de la seva pròpia medecina, de les regles del joc que alimentava, perquè aquesta peculiar clàusula se li ha convertit en un maldecap terrible. Mbappé cobrant un plus perquè es queda, apartat de l’equip, fins a exhaurir el contracte i marxar de franc? El concepte “bonus de fidelitat” és poesia pura.
La lluita no cessa. A veure qui pot més, qui tensa més la corda. El jugador, que si és capaç d’estar-se un any en blanc. El club, que si forçarà ara un traspàs a qualsevol racó –la Premier?, la lliga de l’Aràbia Saudita que apareix com a alternativa rica a tot el que es mou?– i de passada frustrar les intencions de futur del davanter i del Madrid. El PSG es fa molt l’ofès. El sindicat de futbolistes francesos adverteix que el jugador està rebent assetjament moral per forçar-lo a renovar o a marxar. Qui és la víctima? Qui és el feble? Mbappé juga amb el PSG com ja va fer amb el Madrid abans de deixar-lo plantat. Però l’empatia que es guanyaria un club més modest costa de demanar cap a Al-Khelaïfi i companyia. Ja s’ho faran. Probablement s’escriuran uns quants capítols més, que l’estiu és llarg, però tot el que no sigui veure’l jugant al Madrid, més tard o més d’hora, serà una sorpresa. De moment, en mitjans madrilenys diuen que Florentino està quiet, esperant esdeveniments. Segur?
