Avui comen­cen a la ciu­tat esco­cesa de Glas­gow els cam­pi­o­nats mun­di­als de ciclisme, que dura­ran fins el diu­menge 13 d’agost. Més de deu dies en què es tro­ba­ran els millors espor­tis­tes sobre dues rodes inten­tant gua­nyar-se el dret a por­tar durant un any el mallot de l’arc de Sant Martí, que cer­ti­fica que s’és campió del món.

Aquests cam­pi­o­nats són dife­rents dels ante­ri­ors per la data i per l’abast de les pro­ves. Nor­mal­ment els mun­di­als de ciclisme en ruta se cele­bra­ven al setem­bre, per tant a finals de tem­po­rada ciclista. Dar­re­ra­ment això equi­va­lia a dir que es feia una set­mana o dues després de l’aca­ba­ment de La Vuelta. Tot i això, els gua­nya­dors nor­mal­ment no havien recor­re­gut les car­re­te­res de la península Ibèrica, sinó que pre­pa­ra­ven la prova mun­di­a­lista específica­ment. Aquest any, en canvi, és a l’agost, dues set­ma­nes després de l’aca­ba­ment del Tour de França, i abans de la prova espa­nyola.

Per pri­mer cop totes les dis­ci­pli­nes ciclis­tes com­pe­ti­ti­ves es faran en el mateix lloc i en les matei­xes dates, quan fins ara cada dis­ci­plina feia el “seu” mun­dial: la BTT o bici­cleta de mun­ta­nya, amb roda ampla, sus­pen­si­ons i que pot anar per camins i cor­ri­ols, en un cir­cuit o en des­cens; el ciclisme en pista, amb les bicis de pinyó fix i sense frens que llis­quen a sobre de la fusta del velòdrom; les BMX, bici­cle­tes peti­tes per fer trucs o en una cursa en un cir­cuit; moda­li­tats menys cone­gu­des com ara el ciclisme d’inte­rior, en què es fan acrobàcies en una pista a l’estil del pati­natge sobre gel, i fins i tot una dis­ci­plina ben popu­lar a casa nos­tra, el trial, en què s’han de superar obs­ta­cles sense posar el peu a terra.

La UCI, la Unió Ciclista Inter­na­ci­o­nal, vol pro­var si té sen­tit ajun­tar totes les dis­ci­pli­nes en un mateix espai i temps com fan altres esports. Fa pocs dies hem pogut veure el mun­dial de natació del Japó, on també hi ha aigües ober­tes, water­polo, natació sin­cro­nit­zada i salts.

Però la prova estel·lar serà el cam­pi­o­nat de ciclisme en car­re­tera. Aquest diu­menge 6 d’agost els cor­re­dors agru­pats per selec­ci­ons sor­ti­ran d’Edim­burg per arri­bar a Glas­gow i fer 10 vol­tes a un cir­cuit puja i baixa de 14 quilòmetres amb una pujada curta i explo­siva, 200 metres al 8%, per fer un total de 272 quilòmetres.

En un mun­dial mai sabem del cert com es desen­vo­lu­parà la cursa, però ens podem ima­gi­nar una esca­pada con­sen­tida amb cor­re­dors de selec­ci­ons amb poques pos­si­bi­li­tats de gua­nyar i quan els atra­pin una bata­lla ter­ri­ble, amb talls i gru­pets, en els últims 50 o 100 quilòmetres finals. Els favo­rits són els sos­pi­to­sos habi­tu­als d’aquests dar­rers anys: els fla­mencs que cor­ren per Bèlgica Van Aert i Eve­ne­poel, que tots sols poden reben­tar la cursa però caldrà estar en espera de veure si tre­ba­llen junts o es fan la guitza; el neer­landès Van der Poel, força anònim en el Tour però que té totes les carac­terísti­ques necessàries per gua­nyar un mun­dial, i l’eslovè Tadej Poga­car, sem­pre a l’atac bus­cant una altra victòria a la seva col·lecció de lle­genda. Si la cursa no es trenca, o acon­se­guei­xen arri­bar en el grup cap­da­van­ter, els esprin­ta­dors com ara Phi­lipsen o Peder­sen també tin­dran pos­si­bi­li­tats. Qual­se­vol altra cosa seria una sor­presa, però hi haurà més de 100 ciclis­tes, els millors del món, que la bus­ca­ran.