Ara que torna la lliga, tenim un nou reclam, un con­cepte que, qui ens ho hau­ria dit anys enrere, hem d’anar vigi­lant i actu­a­lit­zant. Les ins­crip­ci­ons. Resulta que una cosa és fit­xar i l’altra, ins­criure. El gran mal­de­cap del Barça, però no pas exclu­siu seu, ni de bon tros. Se cele­bren i tot, les ins­crip­ci­ons, com si fos un títol, o pot­ser més i tot si el tro­feu és dels menors. Per tant, aquesta set­mana hau­rem d’estar pen­dents de quants juga­dors poden ins­criure els clubs per començar la lliga, bo i sabent que fins que no es tan­qui el mer­cat –un cop s’hagin dis­pu­tat ja tres jor­na­des, una inco­herència que es cri­tica sem­pre durant la segona quin­zena d’agost i no es fa res fins a tor­nar a lamen­tar-ho al cap d’un any– res serà defi­ni­tiu. Hi ha uns quants clubs esca­nyats que fan equi­li­bris per fer entrar en el pres­su­post sala­rial els fut­bo­lis­tes i, com ja ha pas­sat dar­re­ra­ment, és pro­ba­ble que alguns juga­dors siguin baixa aquest cap de set­mana no pas per cap lesió ni cap refre­dat, sinó per pro­ble­mes d’ins­crip­ci­ons. Fins i tot n’hi ha que no tenen clar fins a última hora, poc abans del par­tit, si estan ins­crits o no. Tot molt nor­mal.

En aquesta arren­cada de la lliga, hi havia un altre inter­ro­gant: la jor­nada en què podria tor­nar a com­pe­tir Fede Val­verde. Com que es va demo­rar, tot i que l’agressió del fut­bo­lista del Madrid a Álex Baena va ser el 8 d’abril, tots vam assu­mir que el càstig tin­dria efecte aquesta tem­po­rada que tot just comença. Fins a finals de juny no es va saber que la pro­posta de sanció que el jutge ins­truc­tor feia al comitè de com­pe­tició era de cinc par­tits, molt barata tenint en compte la gra­ve­tat de l’agressió i els pre­ce­dents d’altres casos. Havíem lle­git, i sen­tit per exem­ple del mateix Tebas, que la hipòtesi de la pro­vo­cació no podia ser un ate­nu­ant en un cop de puny etzi­bat al pàrquing, amb temps per haver bai­xat les pul­sa­ci­ons i pas­sat per la dutxa. Però encara no ho havíem vist tot. Fa quinze dies, ens assa­bentàvem que ni cinc par­tits, ni qua­tre ni un. El comitè de com­pe­tició deci­dia arxi­var la denúncia con­tra Fede Val­verde, aga­fant-se al fet que el jut­jat d’ins­trucció de Madrid on Baena havia denun­ciat el cop de puny no havia fet cas al juga­dor del Vila-real. Que la via penal no hagués aga­fat recor­re­gut era argu­ment prou sòlid, pel comitè de com­pe­tició, per no san­ci­o­nar Val­verde. Més barat que qual­se­vol ver­me­lla. Imma­cu­lat. El Ber­nabéu pot començar a pre­pa­rar –té temps, perquè ha tor­nat a dema­nar jugar a fora les tres pri­me­res jor­na­des– un home­natge a Val­verde. O fer-lo doble, amb Vinícius, l’altre model a seguir.

Se’n van sor­tir amb el bra­si­ler, i se’n sur­ten amb l’uru­guaià. En saben. I tenen apa­rells molt potents que, de manera més matus­sera o més sibil·lina, influ­ei­xen i pres­si­o­nen. Del capítol Val­verde –ni sé què li va dir Álex Baena ni defen­saré a cegues l’exju­ga­dor del Girona–, em va cri­dar l’atenció, un parell de mesos més tard, un detall que sé que és molt menor, però més simp­tomàtic que anecdòtic. El diari imprès més lle­git de l’Estat espa­nyol feia el 14 de juny una entre­vista al pre­si­dent del Vila-real, amb aquest titu­lar: “Fer­nando Roig: “Con lo de Val­verde y Baena estuve a punto de lar­garme a Esta­dos Uni­dos.” A la por­tada, la crida de l’entre­vista era a la part supe­rior, amb un lleu­ger retoc al títol: “Con lo de Baena estuve a punto de irme a EEUU”. Soc de posar-me tan poc com puc en la feina d’altres mit­jans. Cadascú se sap el que té i com ho ges­ti­ona. De fet, em va encu­ri­o­sir, per l’enginy, més que enut­jar. Tenia el seu punt diver­tit, obviar Val­verde al titu­lar de por­tada i con­ver­tir l’agressió en allò de Baena, posat en boca, a més, del pre­si­dent del Vila-real. Detalls.