Aquest és el lema que Ricky Rubio té fixat al seu per­fil de Twit­ter –“mai tan amunt; mai tan avall”–, una crida a bus­car sem­pre l’equi­li­bri. També ara, quan el base del Mas­nou ha anun­ciat que aparca el bàsquet per cui­dar la seva salut men­tal, Ricky torna a ser un exem­ple, un refe­rent bàsic en qual­se­vol lluita. Torna a visi­bi­lit­zar un pro­blema real que hi ha a la soci­e­tat i a l’esport d’elit, la pressió, sigui en bàsquet, en la feina, en la família... Ricky va apren­dre aquesta filo­so­fia de vida en la seva etapa a Min­ne­sota, als TWol­ves, quan al seu tècnic Flip Saun­ders li van diagnos­ti­car càncer –va morir el 2015 sent el seu entre­na­dor–. Ales­ho­res van con­trac­tar un pre­pa­ra­dor físic per aju­dar el tècnic. Havia estat 25 anys a Detroit i havia coin­ci­dit amb Saun­ders a Illi­nois. Aquest pre­pa­ra­dor físic té molta experiència a l’NBA, però més enllà del tema espor­tiu, el seu paper és el per­so­nal. És escol­tat pels seus con­sells i per fer cos­tat als juga­dors. Un dia sopant amb els TWol­ves va dir a Ricky que gaudís de les victòries però sense per­dre de vista la línia a seguir hi hagués molts èxits o molts fra­cas­sos: anar cons­truint i ser sòlid a la vida. El 2016 Ricky va haver d’afron­tar des de la distància la mort de la seva mare per un càncer; por­tant tot el procés de manera com­pli­cada. El 2021 es va tren­car el lli­ga­ment encre­uat, la mateixa lesió que ja li havia tocat viure el 2012. Tot això l’ha fet més fort, però mal­grat ser un super­he­roi també aquests a vega­des han de parar per aga­far for­ces i tor­nar-hi. Com farà Ricky.