Cada medalla té un preu

Si tan­queu els ulls un moment i bus­queu a l’ima­gi­nari tro­ba­reu ràpida­ment un moment màgic amb una meda­lla, la que vàreu gua­nyar en un cros infan­til o pot­ser més tard amb l’equip de l’escola, o alguna ja més selec­tiva. Totes tenen un deno­mi­na­dor comú, sedu­ei­xen, tenen un lloc pre­fe­rent a l’habi­tació. Per què?

Aquest estiu, men­tre la majo­ria de la població gau­dia de les meres­cu­des vacan­ces, l’esport català ha con­ti­nuat col·lec­ci­o­nant èxits. Dones i homes que han con­so­li­dat Cata­lu­nya com un país espor­tiu a pri­mera línia inter­na­ci­o­nal gràcies als bri­llants resul­tats obtin­guts en esde­ve­ni­ments com els mun­di­als de natació, ciclisme i atle­tisme paralímpics; els mun­di­als de natació, vela i trial UCI; l’euro­peu d’hoquei sobre patins o el mun­dial femení de fut­bol, entre mol­tes altres com­pe­ti­ci­ons.

Aques­tes grans cites han fet valer l’ADN espor­tiu del país i han refer­mat el poten­cial d’un model amb copy­right propi que des de fa molts i molts anys pro­pi­cia l’excel·lència dels nos­tres espor­tis­tes i la con­se­cució de nom­bro­ses fites arreu del pla­neta. Ges­tes que no són flor d’un dia i que tenen un preu. En molts casos, un preu ele­vat.

Què costa gua­nyar una meda­lla en un gran tor­neig? I no em refe­reixo, lògica­ment, a l’aspecte estric­ta­ment econòmic. Una pre­gunta que molt poques per­so­nes es fan quan veuen als infor­ma­tius o als dia­ris espor­tis­tes aixe­cant un tro­feu o amb una meda­lla al coll. L’eufòria del moment i l’ale­gria per haver asso­lit un objec­tiu somiat amaga molts sacri­fi­cis, esforços, renúncies, lesi­ons, i en alguns fins i tot casos de dis­cri­mi­na­ci­ons, asset­ja­ments o malal­ties men­tals que no sur­ten a la llum i que patei­xen en silenci el col·lec­tiu d’espor­tis­tes.

On serien avui les gran figu­res actu­als de l’esport si, quan eren ben petits, els seus pares, avis o tiets no els hagues­sin acom­pa­nyat als entre­na­ments després de l’escola i al par­tit de cada diu­menge de bon matí? Hau­rien arri­bat al cim sense haver renun­ciat a les vacan­ces fami­li­ars o a sor­tir amb els amics el cap de set­mana durant l’ado­lescència? Hau­rien evo­lu­ci­o­nat fins a l’alt nivell sense el suport d’ins­ti­tu­ci­ons, clubs, spon­sors o cen­tres com el CAR de Sant Cugat o la Blume per per­se­guir el seu somni?

Les per­so­nes que ens dedi­quem a l’esport i hem con­vis­cut amb aques­tes situ­a­ci­ons en sabem la res­posta. Dar­rere d’un títol o una victòria, cal haver pagat peat­ges des d’edats pri­me­ren­ques que donen encara més valor a l’èxit. Quan sen­tim espor­tis­tes dient que han gau­dit més del camí seguit cap a un títol que del mateix asso­li­ment ens estem refe­rint a això, per difícil que sem­bli d’enten­dre.

Les difi­cul­tats i els èxits són un binomi que ens enfor­teix, fan aflo­rar aquest espe­rit de superació tan propi del col·lec­tiu d’espor­tis­tes i apor­ten un valor afe­git al sim­ple fet de pen­jar-se una meda­lla al coll. Els espor­tis­tes d’alt nivell, rec­ti­fico, les espor­tis­tes en gene­ral estan fetes d’una altra pasta. Lluny de la imatge de per­so­nes pri­vi­le­gi­a­des i amb sous ele­vats que s’acos­tuma a ven­dre (aquests són alguns), la majo­ria viuen un llarg procés que comença a l’escola, evo­lu­ci­ona en els clubs i en l’etapa de tec­ni­fi­cació, i acaba en l’alt ren­di­ment, amb molts moments de feli­ci­tat però també ple d’obs­ta­cles, com per exem­ple les desi­gual­tats sala­ri­als i les con­di­ci­ons de tre­ball que encara pateix l’esport femení, tot i que aquest tema dona­ria per fer-ne un arti­cle a part...

Així doncs, quan ens ale­grem per la gesta d’un espor­tista català, refle­xi­o­nem també en aquests ele­ments a l’ombra que influ­ei­xen en la seva pre­pa­ració i també en la seva vida per­so­nal. Segur que encara li ator­ga­rem més mèrit i ens en sen­ti­rem més orgu­llo­sos i orgu­llo­ses.

Per tot això un tros­set de metall petit i fred des­perta tants som­riu­res i llàgri­mes, perquè hi ha un tros­set de molta gent, de molta vida com­par­tida, família, equip tècnic, direc­tius, spon­sors, equips mèdics, com­panys i un llarg etcètera. Perquè un llarg camí de cop es veu reflec­tit en la llu­en­tor del metall. Per a tots els que heu for­mat part del camí un tros­set d’aques­tes meda­lles és per a vosal­tres.