El Barça de Xavi va gua­nyar l’any pas­sat la lliga. Va ser un gran resul­tat perquè a la Cham­pi­ons la sen­sació era en aquell moment encara que “no nos da para más”, que més o menys va ser el que va dir Messi després de les últi­mes ensul­si­a­des que va haver de viure com a blau­grana a Europa. Gua­nyar la lliga i fer-ho amb una certa como­di­tat va venir donat perquè els grans rivals tam­poc no es pot dir que esti­gues­sin bé, tot i que el Madrid va arri­bar a les semi­fi­nals de la Cham­pi­ons, que va per­dre con­tra el Manc­hes­ter City, tren­cant aque­lla dita que els pit­jors Madrid gua­nyen copes d’Europa. Aquest any, però, l’obli­gació de com­pe­tir per la lliga i per la copa, però també per la Cham­pi­ons, hi és ben pre­sent. I la veri­tat és que el Barça de Xavi haurà de fer-ho, però la sen­sació és que encara està alguns pas­sos per dar­rere dels grans equips euro­peus.

El Barça s’ha reforçat. I en teo­ria té millor equip, millor plan­ti­lla, que l’any pas­sat. Però això no garan­teix res de res. Il·lusi­ona un jove com Lamine Yamal, però cal recor­dar que només té 16 anys i que, tot i que és des­ca­rat i té una gran qua­li­tat, no se li pot dema­nar que es car­re­gui l’equip a l’esquena. Per això hi ha altres noms, encara que en els dar­rers temps Pedri i Gavi han hagut de suplir aquesta funció de líders de l’equip que hau­rien de tenir altres. Caldrà veure també com evo­lu­ci­ona De Jong, que ara té un paper cen­tral i estel·lar, sense Ser­gio Bus­quets, del qual ningú no parla, però que par­ti­cu­lar­ment s’enyora per tan­tes coses com donava, en l’equi­li­bri de l’equip.

Oriol Romeu va ser un molt bon fit­xatge. Juga­dor d’equip, donarà equi­li­bri i Xavi el tindrà com un home neces­sari, que no vol dir fix. La seva entrega i poli­valència són molt impor­tants, tot i que està con­dem­nat a fer una feina bruta que massa vega­des no es valora. Gündo­gan és excel·lent i ja en par­la­rem més enda­vant perquè ningú l’ha de des­co­brir i, a més, ha vol­gut venir.

Els dos Joãos. João Félix és un gran juga­dor. Ningú no en pot dub­tar. I el Barça pot treure pro­fit de les seves des­a­vi­nen­ces amb un entre­na­dor com Sime­one. Cal veure si s’adap­tarà a les neces­si­tats de l’equip i al que li demani Xavi, però sem­pre cal agrair que sigui un gran juga­dor. Pot donar molt al Barça, de coses de les quals ara mateix té man­cança. I és molt impor­tant l’arri­bada de Can­celo. Diuen que és incòmode si no es troba a gust al ves­ti­dor i no ho juga tot. Pel poc que li vàrem veure a El Sadar, no hau­ria de tenir pro­ble­mes per jugar-ho tot. És un late­ral. Dret o esquerre. I fa temps que el Barça no té late­ral dret. Ben por­tat, apor­tarà molt en un lloc deli­cat i amb buits cla­mo­ro­sos.

Lewan­dowski farà gols, no en dub­tin. I Fer­ran ha fet mèrits per tenir minuts i apro­fi­tar-los bé, siguin o no d’entrada. Veu­rem si Rap­hinha creix o no, que haurà de fer-ho per ser impor­tant al Barça. De moment ha mos­trat detalls però no con­tinuïtat. De Ter Ste­gen no en parlo, perquè és garan­tia, i les altres peces fan que aquest equip sigui millor que el de l’any pas­sat. Ara bé, no cal aixe­car fal­ses expec­ta­ti­ves. El Madrid ha començat bé i amb deci­si­ons arbi­trals sem­pre favo­ra­bles, al con­trari que el Barça. No és excusa, però... I a Europa val pas­sar a la fase de grups i llui­tar per tot, però sem­bla que encara falta alguna cosa per ser un equip temi­ble a Europa com ho havia estat el Barça. Per tant, il·lusió i prudència, cosa difícil per a culers. A més, no es juga al Camp Nou, un incon­ve­ni­ent. O sigui que pas a pas.