La pilota no es taca

A pesar de l’idi­ota de Rubi­a­les, dels seus acòlits i dels que ara sí que el cri­ti­quen, però només per tapar el seu propi mas­clisme. A pesar dels diners dels emi­rats, de fut­bo­lis­tes com­prats amb diners tacats i dels mili­ons de les dic­ta­du­res. A pesar de tenir un pre­si­dent ultra­dretà a la lliga que amb la seva arrogància mata a pes­sics el cam­pi­o­nat. A pesar de la FIFA, que cada vegada sona més a màfia, i dels qua­ranta lla­dres que se n’apro­fi­ten. A pesar de cor­rup­te­les, del vide­o­ar­bi­tratge i dels mals usos de la justícia. A pesar de pro­gra­mes i canals de Twitch de xar­ra­meca insulsa i de direc­tors espor­tius de marca blanca que cri­den a Twit­ter com si fos­sin Simó del desert a dalt de la columna. A pesar de clubs estat i d’estats al ser­vei d’un sol club i l’ésser supe­rior que els pre­si­deix. A pesar d’aquells que no volen que poli­tit­zem el fut­bol i que ens diuen naci­o­na­lis­tes men­tre ells s’embol­ca­llen amb ban­de­res per ani­mar la selecció. A pesar de racis­mes, mas­clis­mes i fei­xis­mes a les gra­des. A pesar de tot això, quina bellesa és un par­tit de fut­bol!, i com l’enyo­rem en caps de set­mana que, com aquest, no juga el nos­tre equip.

El fut­bol és un negoci putre­facte, però un esport mera­vellós. Pot­ser, aquells que l’esti­mem, ja és hora que ens plan­tem i diguem alt i fort, als lla­dres i bords que no paren de per­ver­tir-lo, allò que va cri­dar Diego aquell dis­sabte de novem­bre del 2001 a La Bom­bo­nera. Ell es va equi­vo­car molt, però aquell dia tenia raó i la pilota no es taca! Per molt que s’hi escar­ras­sin aquests cre­tins, la pilota no es taca!