Editorial

L’EDITORIAL

La història que escriu el Girona

La primera vegada que el Madrid visitava Montilivi, per Sant Narcís del 2017 –després de l’1-O, la declaració d’independència, l’aplicació del 155 i hores abans de l’exili–, Cristiano Ronaldo, Ramos i companyia van sortir amb un pam de nas per una remuntada èpica amb gols de Stuani i Portu. L’última vegada, fa tot just sis mesos, també va ser històrica, perquè va acabar amb un pòquer de gols de Taty Castellanos (4-2) que va fer la volta al món.

Ara torna a Montilivi el Madrid, i l’impacte ja no és el partit en si ni el seu desenllaç, sinó com hi arriba el Girona. La victòria a Vila-real ha situat el conjunt blanc-i-vermell líder tot sol de la classificació de primera, un fet tan sorprenent com meritori per a un dels equips amb menys currículum a l’elit. No és un lideratge primerenc, ni tampoc a partir d’arrencades pèssimes dels favorits –el Madrid ha guanyat sis dels set partits i el Barça no n’ha perdut cap–, sinó gràcies a una trajectòria pròpia imponent. Després d’un empat al camp del Real, l’equip de Míchel ho ha guanyat tot. Són 19 punts dels 21 disputats. Capaç d’aclaparar rivals i de superar contextos diferents, com a Vila-real, on va remuntar un 1-0 amb una allau de futbol d’atac en la segona part. El Girona destaca per la seva fiabilitat i, tant o més, pel seu estil de joc. Ofensiu, alegre, vistós, l’equip té una identitat marcada i evolucionada que va més enllà dels noms, com demostra el rendiment que està oferint després d’haver perdut peces com Oriol Romeu, Santi Bueno, Riquelme i Castellanos. En set partits, divuits gols d’onze futbolistes diferents.

Amb el lideratge, el Girona escriu una altra pàgina en una història plena de capítols brillants els últims anys. El club ha transformat les frustracions acumulades a l’hora d’intentar assolir l’ascens a l’elit en alegries encadenades. El club es beneficia del gegant City, és evident, però l’èxit s’explica perquè fa temps que fa molt bé les coses, amb una línia marcada per dos noms propis en plena sintonia, el director esportiu, Quique Cárcel, i Míchel Sánchez, el millor ambaixador a la banqueta i davant dels micròfons. Costa fixar els límits del Girona, però els 19 punts de 21 i el joc que ofereix fan pensar que l’objectiu de la permanència quedarà molt i molt curt. De moment, toca gaudir d’una fita històrica i de rebre el Madrid com a líder. Poca broma.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)