La polèmica arbi­tral no dei­xarà d’exis­tir en el fut­bol. Ni amb tec­no­lo­gia, ni amb 20 àrbi­tres sobre la gespa. Mai. Al final el fut­bol és un joc d’errors i això el fa espe­cial i sem­pre hi haurà acci­ons que s’hau­ran d’inter­pre­tar i, això, quan és una cosa sub­jec­tiva, sus­cita opi­ni­ons dife­rents. Però sí que hi ha en els dar­rers temps un mal endèmic pel que fa a l’arbi­tratge, que són les mans. És massa exa­ge­rat. La inter­pre­tació del regla­ment fa que, en aques­tes acci­ons, ningú hi enten­gui res. “Neces­si­tem nor­ma­ti­ves dife­rents per a les mans imme­di­a­ta­ment!”, va excla­mar a les xar­xes soci­als la set­mana pas­sada Matts Hum­mels, el cen­tral del Dort­mund, tot un campió del món que als 35 anys i amb una llarga tra­jectòria a l’esquena detecta aquest pro­blema que genera con­fusió i que, el més impor­tant, deci­deix par­tits injus­ta­ment. Segu­ra­ment el defensa va escriure el mis­satge des del sofà de casa, seguint la jor­nada de la Cham­pi­ons de dimarts, dia en què a Adri Pedrosa (Sevi­lla) li van anul·lar un gol sur­re­a­lista perquè la pilota li va fre­gar un braç que tenia engan­xat al cos, segons abans de mar­car. Incom­pren­si­ble. Igual que el que va pas­sar diu­menge al Metro­po­li­tano en l’Atlético-Real Soci­e­dad de lliga. Pri­mer, en una àrea, Morata (Atlético) va tocar la pilota amb les mans després d’una rema­tada rival; no va ser penal. Després, Car­los Fernández (Real) va pro­ta­go­nit­zar una situ­ació molt simi­lar a l’altra àrea; sí que va ser penal. Tal com jo inter­preto el regla­ment, les dues hau­rien d’haver estat penal, però només va ser-ho una. I pot­ser m’equi­voco perquè tot ple­gat és un des­ga­vell. La Real va mar­xar estu­pe­facta i indig­nada, és clar. I això està pas­sant en cada jor­nada de cada com­pe­tició. Calen solu­ci­ons.