João Félix; no tot són els números

João Félix ha fet tres gols amb el Barça, un en la lliga i dos en la Cham­pi­ons Lea­gue. Tres gols en nou par­tits dis­pu­tats, vuit com a titu­lar. Unes xifres que ha de millo­rar i que millo­rarà seguríssim, bàsica­ment perquè amb una mica de for­tuna n’hau­ria sumat set, de gols, qua­tre més, ja que en tres oca­si­ons un xut seu es va esta­ve­llar al pal i en una altra l’àrbi­tre –a Gra­nada– li va inva­li­dar una diana a l’últim minut per un fora de joc posi­ci­o­nal de Fer­ran Tor­res que som molts els que encara no aca­bem de per­ce­bre. Sigui com sigui, gols a banda, que òbvi­a­ment en un davan­ter són impor­tants, João dona a l’equip que ori­enta Xavi un plus que no tenia. I és que és un d’aquells fut­bo­lis­tes màgics, com­ple­ta­ment auto­su­fi­ci­ents i capaços d’inven­tar del no-res. El Barça no dis­po­sava d’un ata­cant així des de feia temps i és un per­fil que per aspi­rar a les grans fites i per com­pe­tir amb els colos­sos a Europa és impres­cin­di­ble. És fàcil que un par­tit s’enca­lli, que no rut­lli res des del col·lec­tiu i és ales­ho­res quan el fet de tenir algú que de forma indi­vi­dual sigui capaç de resol­dre amb alguna acció aïllada dona a l’equip un salt de qua­li­tat. I de culer ja està fent aquest paper. Tam­poc cal anar gaire lluny per demos­trar això mateix. Diu­menge, al Lluís Com­panys con­tra l’Ath­le­tic (1-0), el con­junt blau­grana no estava fun­ci­o­nant i João es va car­re­gar l’equip a l’esquena, per si sol va pro­duir diver­ses situ­a­ci­ons de gol i, final­ment, va assis­tir Marc Guiu. Al por­tuguès li estan fal­tant els gols, que arri­ba­ran, però ja és un tros d’incor­po­ració, que, a més, només pot anar cap amunt.