Ano­eta és un camp que ha fet patir el Barça en mol­tes oca­si­ons. Recordo aquell any en què Messi es va que­dar a la ban­queta i que va estar a punt de fer miques l’etapa de Luis Enri­que com a entre­na­dor. Era la seva pri­mera tem­po­rada i, després de la pausa nada­lenca i com que els juga­dors sud-ame­ri­cans van arri­bar més tard, el tècnic asturià va deci­dir que Messi fos suplent. No s’ho va aga­far gens bé. El Barça va per­dre 1-0 i va des­a­pro­fi­tar una ocasió clara d’acos­tar-se al Madrid, que també va enso­pe­gar. La crisi va ser bru­tal, Bar­to­meu va haver de con­vo­car elec­ci­ons i Zubi­zar­reta va aca­bar des­tituït com a direc­tor tècnic. Va cos­tar que ho reco­negués, però Luis Enri­que el 2019 ho va adme­tre en una entre­vista amb Ricard Tor­que­mada. I va expli­car que fins que no es va resol­dre va ser un moment molt com­pli­cat. Val la pena recor­dar que aquell any el Barça va gua­nyar la lliga i la Cham­pi­ons.

El d’avui torna a ser un par­tit com­pli­cat. En un camp difícil i con­tra un bon equip de Cham­pi­ons que és, a més, molt com­pe­ti­tiu. No seria tan impor­tant si el Barça no fos a qua­tre punts del Madrid i del Girona. Una der­rota avui podria ampliar el des­a­van­tatge. Si no s’hagués produït el gol del Madrid en temps afe­git, no hi hau­ria tants ner­vis, m’ima­gino, però n’hi ha, i massa. I també massa dub­tes amb l’entre­na­dor. El par­tit d’aquesta nit és, per tot això, com­pli­cat, molt com­pli­cat, i el Barça ha de sor­tir a gua­nyar-lo. I això és fut­bol, pot pas­sar qual­se­vol cosa, perquè, insis­teixo, aquesta Real Soci­e­dad agrada molt perquè juga molt bé.

Quan vaig escriure al prin­cipi de la tem­po­rada que aquest Barça és un bon Barça, però no és un gran Barça, espe­ci­al­ment a Europa, algú en con­fiança em va trac­tar de der­ro­tista. Penso exac­ta­ment igual que lla­vors. Aquest no és encara, des del meu punt de vista, un equip al nivell del City, el Bayern i els més grans d’Europa. El Barça s’ha reforçat bé i té un gran onze, però encara no té una plan­ti­lla a l’altura dels millors. El fet que els joves hi tin­guin tant de pro­ta­go­nisme explica aquesta teo­ria. Això no vol dir que les coses a Europa no puguin anar molt bé, perquè els pit­jors Madrids han gua­nyat Cham­pi­ons. Però el que aque­lla afir­mació volia des­ta­car ho està vivint ara el Barça: se li han lesi­o­nat peces clau i el recanvi no és el mateix.

Per tant, de la mateixa manera que con­ti­nuo pen­sant que el Barça no té encara una de les grans plan­ti­lles d’Europa, també defenso que és un molt bon equip. Tenir una gran plan­ti­lla no vol dir que no et pugui pas­sar com al Bayern, eli­mi­nat en la copa. Doncs ara, en aquest moment com­pli­cat, també m’agra­da­ria des­ta­car que, passi el que passi aquesta nit, el Barça ha de llui­tar per la lliga. I per la copa. I per la Cham­pi­ons. El Madrid se situa al davant molt des­ta­cat, però ha tin­gut la dosi de sort que acom­pa­nya aquest club des de sem­pre, i també la dosi de sort arbi­tral, i ja m’ente­nen el que vull dir.

També és un moment per no posar-se nerviós. L’any pas­sat Xavi se les va haver d’escol­tar totes, i amb una plan­ti­lla infe­rior a la d’aquest any va gua­nyar la lliga. Passi el que passi aquesta nit, res no està escrit encara. Queda lliga i els altres tres equips que van al davant també tin­dran enso­pe­ga­des. El Barça ha de creure en si mateix i reconèixer que amb la recu­pe­ració dels lesi­o­nats millo­rarà molt l’equip. Míchel va dir dijous que els dos pro­pers par­tits diran al Girona si pot o no mirar cap amunt. El Barça, passi el que passi avui, només pot mirar cap a dalt.