El mal és a la Masia

Quan al final del par­tit de dimarts pas­sat con­tra el Xakh­tar Donetsk d’Ucraïna Xavi Hernández va decla­rar que la causa del mal joc i de les der­ro­tes del pri­mer equip del Barça és men­tal, va tocar el viu de l’orga­ni­grama for­ma­tiu i de con­trac­tació (fit­xat­ges inclo­sos) del Fut­bol Club Bar­ce­lona.

Això vol dir que ell mateix i el pre­si­dent, Joan Laporta; el vice­pre­si­dent espor­tiu, Rafael Yuste; el direc­tor de l’àrea de fut­bol, Ander­son Luis de Souza, Deco; el coor­di­na­dor de l’àrea de fut­bol, Bojan Krkic; la comissió espor­tiva, aquests senyors més Joan Soler i Enric Masip; el res­pon­sa­ble del fut­bol de base, José Ramón Ale­sanco; l’scou­ting (altra­ment dit, obser­va­dor) Paulo Araujo; el direc­tor de gestió, Franc Carbó; el direc­tor d’esports, Xavier Budó; el pre­si­dent del Barça Atlètic, Jordi Casals; l’entre­na­dor del Barça Atlètic, Rafa Márquez; el direc­tor de meto­do­lo­gia del fut­bol de base, Albert Peris; els coor­di­na­dors del fut­bol de base, Zigor Ale­sanco i Toni Hernández; el res­pon­sa­ble de fut­bol 11, Sergi Milà; el res­pon­sa­ble de fut­bol 7, Marc Serra; l’entre­na­dor del juve­nil A, Òscar López, i del juve­nil B, Pol Pla­nas; l’entre­na­dor del cadet A, Iván Car­rasco, i del cadet B, David Sánchez; l’entre­na­dor de l’infan­til A, Pere Olivé, i de l’infan­til B, Jordi Poma; l’entre­na­dor de l’aleví A, Jua­nan Gil; de l’aleví B, Iban Tey; de l’aleví C, Jordi Pérez, i de l’aleví D, Dani Sego­via; l’entre­na­dor del ben­jamí A, Pol Com­bellé; del ben­jamí B, Mario Jor­dano; del ben­jamí C, Albert Amet­ller, i del ben­jamí D, Àlex Fernández; l’entre­na­dor del pre­ben­jamí, Paco Revert; el coor­di­na­dor de por­ters, Jesús Unzué; el direc­tor espor­tiu de la Barça Aca­demy, Sergi Bar­juan; les direc­ci­ons del Barça Escola Bar­ce­lona; del Barça Escola Per­fec­ci­o­na­ment a Bar­ce­lona, Amposta, la Pobla de Mafu­met, Tor­re­far­rera, Sant Gre­gori, Cas­tell­galí i Vic, i del Barça Aca­demy Pro a Bar­ce­lona, Nova York, Miami, São Paulo, Ari­zona, Istan­bul, Zúric, Dubai, Riad, Buda­pest, Amman, Varsòvia, Delhi, Ban­ga­lore, Kat­sus­hika, Fuku­oka, Nara, Hiros­hima, Pune, Mum­bai, Yoko­hama, Sin­ga­pur, Jalal-Abad, Colum­bus, Chi­cago, Aus­tin, Santo Domingo, Caro­lina i Ciu­tat de Mèxic són tan res­pon­sa­bles com Andrei Xepkin, direc­tor final, del fracàs del “model propi, únic, basat en la meto­do­lo­gia Barça des de les cate­go­ries infe­ri­ors fins al pri­mer equip, amb un estil de joc pro­ac­tiu, col·lec­tiu i cre­a­tiu, i amb una indis­pen­sa­ble trans­missió de valors: res­pecte, humi­li­tat, esforç, ambició i tre­ball en equip” que qual­se­vol segui­dor del Fut­bol Club Bar­ce­lona coneix genèrica­ment com l’ADN Barça o, essen­ci­al­ment, com l’escola de la Masia, dit d’una manera genuïna.

Tot aquest flux de per­so­nes i postu­lats, que el club fa públics als seus mit­jans de comu­ni­cació ofi­ci­als i que pro­mo­ci­ona com a sis­tema for­ma­tiu, tenen, com a òrgans d’irri­gació de l’estil i dels valors que diuen, l’atenció tuto­rial, l’edu­cació emo­ci­o­nal, el ser­vei d’atenció a les famílies i l’entorn, el ser­vei d’atenció psi­cològica, l’atenció acadèmica, l’entre­na­ment per ser espor­tista pro­fes­si­o­nal i la iden­ti­tat FCB, que són les àrees amb què el club per­fila els juga­dors del Barça.

I si encara quedés cap dubte que l’estat men­tal dels juga­dors és essen­cial en l’ADN Barça, el club en té cura fins més enllà de la seva l’etapa pro­duc­tiva, no sola­ment amb les fun­da­ci­ons o asso­ci­a­ci­ons d’antics juga­dors, sinó a través del Ser­vei d’Ori­en­tació de Reti­rada de l’Espor­tista Pro­fes­si­o­nal, que també forma part de l’orga­ni­grama citat del Fut­bol Club Bar­ce­lona.

Així que, si per­den, jugant amb tan poca ànsia i capa­ci­tat men­tal com juguen, con­tra un equip que era a més de 2.000 km de la seva gent perquè és d’una ciu­tat que està en guerra..., alguna cosa fa pudor de podrit a l’escola de can Barça.