Opinió

I Vallecas es va rendir al Girona

En la dar­rera jor­nada de pri­mera divisió, abans de l’atu­rada per data FIFA, el Girona va visi­tar l’estadi de Valle­cas i vaig tenir el plaer de veure el par­tit en pri­mera per­sona i cop­sar dues rea­li­tats fefa­ents. La pri­mera, que Míchel hi és un autèntic ídol i que l’afició del Rayo Valle­cano iden­ti­fica, cuida i tracta com es mereix una lle­genda del seu club. Quan l’actual tècnic del Girona va tre­pit­jar l’herba per anar a la seva posició, els Buca­ne­ros van des­ple­gar una pan­carta que va fer emo­ci­o­nar el madri­leny. Feia referència a la seva àvia, una per­sona molt impor­tant en la vida de Míchel, que emo­ci­o­nat va res­pon­dre als aplau­di­ments i va que­dar de pedra quan la va poder lle­gir. “Míchel, el net de la María. Ben­vin­gut al barri”, com­pli­cat de tra­ves­sar amb més con­tundència el cor d’un noi criat a Valle­cas, que va defen­sar els colors de la franja com ningú a la gespa i també des de la ban­queta.

Ja amb el par­tit en marxa, el segon fet que vaig poder cons­ta­tar és que a mesura que avançava el matx i els giro­nins cul­mi­na­ven l’enèsima remun­tada del curs (la cin­quena, con­cre­ta­ment); tot­hom va que­dar ren­dit al rival, que cada vegada, això sí, deixa menys boca­ba­dats els afi­ci­o­nats perquè ja fa mol­tes set­ma­nes que juga com els àngels i amb una supe­ri­o­ri­tat, en alguns casos, insul­tant. “Els surt tot”, “Aquests juguen a un altre fut­bol”, “No els atra­pem, van a una altra velo­ci­tat”, són algu­nes de les llo­an­ces que vaig poder sen­tir des de la meva posició, a tocar de la gra­de­ria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.